Aviat pel matí va telefonar a la Unitat de Recuperacions Domèstiques més propera, però no responien o sonava el to ocupat. Va decidir anar fins allí i a la recepció una noia poia meticulosament les seves ungles. Apesarat li va explicar la història del seu electrodomèstic i va descriure els símptomes. Fins i tot va estar a punt d'aventurar un diagnòstic, però en aquell moment ella el va interrompre anunciant-li que segurament es tracta del timer i al magatzem no tenien aquesta peça de recanvi. Li va aclarir que el taller tenia una llista d'espera que es perllongava un parell de mesos. Com home intel·ligent, amb experiència de la vida, el necessitat client li va formular la pregunta correcta en el to adequat: “¿I això no pot resoldre's d'una altra manera? La dona va deixar la seva tasca de manicure i va cridar a crits a un mecànic.
Després d'acordar el preu, tots van quedar satisfets. Al migdia, el refrigerador havia tornat a funcionar i el tècnic tornava a casa amb el equivalen a gairebé dos mesos del seu sou. Aquesta nit, el meu conegut, que és barman en un hotel cinc estrelles, va portar a la feina diverses ampolles de rom comprades al mercat negre. Amb elles va despachar els primers mojitos i les agradoses pinyes colades que els turistes van beure. No sospitaven ells que estaven ajudant així a reomplir el forat deixat per la reparació del refrigerador, l'enorme esvoranc que havia sofert el pressupost del barman.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada