//// Traducció al català del blog de Yoani Sánchez ////

divendres, 22 de gener del 2010

El 'corralito'



Cada nit, al cabaret d'un luxós hotel un empresari europeu va de taula en taula fent una comanda insòlita. S'aproxima als comensals i els explica que quan arribi el compte li deixin pagar, amb aquests tiquets de colors que porta a la butxaca. A canvi, ells li donaran l'import en pesos convertibles, que després podrà convertir en dòlars o euros per a emportar-se'ls ben lluny. Aquest home és una víctima del 'corralito' financer que impedeix a nombrosos inversors foranis treure els seus guanys del territori nacional. Perquè no es desesperin del tot, les autoritats cubanes els permeten consumir per tota la Illa, pagant amb paperets sense cap valor real.

El drama dels fons congelats toca avui a nombrosos negociants que van afanyar-se a entrar al nostre escenari econòmic amb l'aprovació de la llei d'inversions estrangeres el 1995. Disfrutaven del privilegi de gestionar una firma, condició totalmente vetada als que hem nascut aquí. Venien a ser la nova classe empresarial en un país on l'Ofensiva Revolucionària de 1968 havia confiscat fins i tot les butaques dels enllustradors. La quantiosa plusvalía que aconseguien treure els convertia en un objectiu molt atractiu per a les 'jineteras', les cases de lloguer i els membres de la seguretat de l'Estat. A molts d'ells se'ls veia en els restaurants més cars escollint suculents menús i acompanyats de dones molt joves. Uns altres, una minoria, lliuraven regals addicionals als seus empleats per a compensar els sous baixos en pesos cubans que els pagava l'empresa empleadora de l'Estat.

Aquests representants d'una "avançada corporativa" estaven disposats a perdre una mica de capital sempre i quan poguessin ubicar-se -desde ja- a l'escenari que algun dia seria com un pastís tallat a trossos. No obstant això, els que fan signar contractes i van compartir amb ells el champany, després d'un acord, els consideraven només un mal necessari i provisional, una desviació que s'erradicaria un cop acabat el Període Especial. Després de tantes garanties promeses, fa uns mesos els han ensenyat les arques buides, mentre els repteixen "no podem pagar-los". De sobte, aquests empresaris han començat a sentir la impotència i el crit -trabat a la meitat de la gola- amb què carreguem cada dia els cubans. Encara, malgrat tot, no estan tan desprotegits com nosaltres davant la depredació de l'Estat: un passaport d'un altre lloc els permet anar-se'n en avió i oblidar-se de tot.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada