La Nació i la Nació

Fa molt temps que la nostra identitat va deixar d'estar continguda en una Illa. L'acte de néixer i créixer en aquest territori allargat ja no és l'element principal per a portar la seva nacionalitat. Som un poble desperdigat entre els cinc continents, com si ens hagués atomitzat sobre el llenç del mapamundi la mà erràtica de les necessitats econòmiques i de la falta de llibertat.

Sé el que se sent. Sé el dur que és anar a un consulat cubà en un país qualsevol i que et demanin una firma per a la llibertat de cinc agents del Ministeri de l'Interior -presos als Estats Units- però no et pregunten, ni tan sols, si poden ajudar-te en alguna cosa. He escoltat a una jove plorar en una embaixada a Europa mentre un funcionari li repeteix que no pot retornar al seu propi país per haver excedit els onze mesos de permís de sortida. També he estat testimoni de l'altra part. De la negativa rebuda per molts que aquí sol·liciten la tarja blanca per a pujar a un avió i saltar-se la insularitat. Les limitacions per a vitjar se'ns han tornat rutina i alguns han arribat a creure que ha de ser així, perquè conèixer altres llocs és una prebenda que ens donen, una prerrogativa que ens otorguen.

Aquests pocs que decideixen qui entra o surt d'aquest arxipèlag han escollit als participants de la trobada La Nació i la Emigració que té lloc des d'avui al Palau de les Convencions. He llegit els punts a debatre durant aquests dos dies i no crec que representin les preocupacions i demandes de la majoria dels emigrats cubans. Salta a la vista que no s'inclou l'exigència de posar fi a les confiscacions de propietats pels que s'instal·len en un altre país, ni es menciona la necessitat de tornar-li el dret de vot als exiliats. Ni tan sols trobo, en l'agenda a tractar, l'anunci del fi de les limitacions que tenen molts d'ells per a ingressar o radicar-se al seu propi territori.

La part dels que vivim a l'Illa tampoco està representada en tota la seva pluralitat i els seus matisos, sinó que té el segell de l'oficial i l'acartronament d'allò dirigit. Ambdues mostres -la de dins i la de fora- estan escapçades i filtrades per a evitar que La Nació i la Emigració acabi per convertir-se en un passi de llista de les atrocitats migratòries que patim. Més que reclamacions i crítiques, les autoritats que van organitzar la trobada volen escoltar en l'enorme sala -on acostuma a reunir-se el Parlament- el so estreptiós dels aplaudiments.