//// Traducció al català del blog de Yoani Sánchez ////

divendres, 15 de gener de 2010

El problema nostre de cada dia



Surto embotida en diversos pullòvers i amb una bufanda vellíssima enrotllada al coll. El recorregut és breu, però amb la temperatura per terra cada pas que dono és un gran sacrifici. La gent camina al meu costat igual de "disfressada" i fins i tot aconsegueixo veure a algú que sembla portar la manta de dormir damunt de les esptalles. Encara que en el petit tram des de casa meva a la panaderia ningú mostra un bon abric, comprovo que la inventiva popular no s'atura davant de la caiguda dels termòmetres. Han tret la pols dels antics impermeables de l'època soviètica, amb els seus botons enormes i els colors ja destenyits. Altres, els que ni tan sols tenen res per a cobrir-se, simplement s'han quedat a casa.

M'acosto a un lloc on venen pans fora del mercat racionat i una barra costa el salari de tota una jornada de treball. Curiosament, molts dels que he vist en el camí, amb les seves peculiars i improvisades indumentàries, s'encaminen en la mateixa direcció que jo. A mesura que ens acostem comprovo que tots van darrere de l'escàs aliment que ens manté en suspens desde fa diverses setmanes. A escassos metres del lloc, un que s'ha adelantat ens llença el crit de "¡No n'hi ha!", una veritable galleda d'aigua gelada damunt dels nostres caps. Dono la mitja volta i me'n vaig cap a casa. Demà serà un altre dia sense esmorzar.

L'arribada d'aquests vents del nord ha coincidit no solament amb la desaparició del pa, sinó també amb l'escapada de la llet. Com si l'hivern hagués afectat els forns i congelat les mamelles de les vaques. Encara que a la tele anuncien un sobre compliment en la producció del preu lacti, el solitari got de cafè o la insípida infusió ho neguen cada matí. Són temps d'aixecar-se de cop sense mirar a la taula, de dir-los-hi als nens que no preguntin i de deixar a un costat el treball, el blog, els amics, la vida, per a dedicar-nos de ple a perseguir un tros de pa i un got de llet. Temps d'arrossegar-nos per la pols de les escassetats i de les cues, doncs per sortir d'aquest cicle rastrer i volar es necessita -més que ales- el combustible de l'aliment.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada