Tropical mafia

Un xàfec de successos està caient sobre Cuba. Les primeres gotes van arribar tot just començar gener, amb la mort per desnutrició i fred de diverses desenes de pacients de l'Hospital Psiquiàtric habanero. L'aiguat de problemes fort al morir Orlando Zapata Tamayo, empès cap al final per la desídia dels seus carcellers i la tossuderia dels nostres governants. Va sobrevenir llavors la vaga de fam del periodista Guillermo Fariñas i amb ella les nostres vides van caure al centre d'un tornado polític i social els vents huracanats creixen cada dia.

Paral.lelament a aquestes borrasques, una seqüència de possibles escàndols per corrupció ha vingut a posar en escac al poder a Cuba. Segons rumors, s'ha sabut d'afins a ministres amb maletes de dòlars amagat en les cisternes, vols comercials els dividends anaven a mans d'uns pocs i fàbriques de sucs les enormes plusvàlues eren tretes a tota velocitat del país. Entre els implicats, sembla haver homes que van baixar de la Sierra Maestra i que es van enriquir atorgant licitacions a empresaris estrangers que els donaven comissions molt suculentes. L'Estat ha estat saquejat des del propi Estat. El desviament de recursos ha arribat a nivells en què robar una mica de llet d'un celler sembla un joc de nens. Els jerarques del poder en aquesta illa prenen a mans plenes i la cursa, com si intuís que l'xàfec d'avui acabarà per desplomar-se el sostre sobre els caps. Dóna la impressió que el país està en liquidació i molts - des d'un uniforme verd olivera - aprofiten per emportar-se el poc que ens queda.

La callada premsa, mentrestant, ens parla de glòries passades, d'aniversaris per complir i afirma que la Revolució mai ha estat més forta. Després el teló, una sèrie de purgues es succeeixen i les auditories palpen les vísceres de les nostres finances per determinar que no queda res per fer davant l'avanç de la corrupció. La generació dels històrics no només ens va assenyalar el camí de la simulació, sinó que ens ha sembrat la idea que les arques de la nació es manegen com la butxaca personal. Les aigües negres de les misèries ètiques i morals, que ells mateixos han alimentat i propiciat, acabaran per ofegar a tots.