La senyora aixeca l'encuny i l'acosta a la fulla, per finalment posar-lo a un costat sense haver estampat el teu permís de sortida. "Vostè no està autoritzada a viatjar"-et diu-i tots a l'oficina escolten la frase que et condemna a quedar reclosa en aquesta illa. A les altres taules, els sol·licitants es miren als peus per evitar que els teus ulls topin amb els d'ells buscant solidaritat. Els militars que passen t'escruten de dalt a baix amb el retret de qui pensa "alguna cosa haurà fet, perquè no la deixin sortir".
Fins a l'últim minut vas pensar que potser els arxius del Ministeri de l'Interior no estarien tan organitzats i l'historial d'inconformitats no sortiria a la llum. Freqüentment especulaves que una secretària aniria a per una pizza just en el moment en què revisava el teu expedient i les estirades del seu estómac el farien posar -a tota velocitat- en el munt dels aprovats. Bé saps de l'efecte que el formatge fos i la salsa de tomàquet pot causar en un buròcrata que mira el rellotge a les tres de la tarda.
No obstant això, l'opció de la negligència estatal no va funcionar aquesta vegada. Van detectar el teu cas des que vas presentar els primers fulls per a un viatge cap al sud. Algun cap amb rang de tinent coronel haurà somrigut en veure que finalment estaves a les seves mans. Després de creure't que podies actuar com un home lliure, dient les teves opinions a viva veu i publicant articles sense pseudònim, havies arribat al punt on et farien sentir tots els murs, totes les reixes, tots els cadenats.
No tens antecedents penals, mai has estat condemnada per un tribunal i els teus delictes més freqüents consisteixen a comprar formatge o llet en el mercat negre. No obstant això, acabes de comprovar que segueixes purgant un càstig. La teva sentència és quedar darrere dels barrots d'aquest arxipèlag, reclosa per aquesta franja de mar que alguns ingenus consideren un pont i no el fossat insalvable que realment és. Ningú et deixarà sortir, perquè ets una reclusa amb un número enganxat a l'esquena, encara que creguis que portes la brusa que vas treure de l'armari aquest matí. Ets al calabós dels "pelegrins immòbils", a la cel·la dels obligats a romandre.
Per la finestra una veu et recrimina per no haver callat, fingit una mica ... portat la màscara per poder viatjar. No podràs veure la llum fins que vingui a baix tota la presó!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada