//// Traducció al català del blog de Yoani Sánchez ////

dissabte, 6 març de 2010

El vot erm


Veig els meus conciutadans anar com autòmats al celler, vegetar mansament en el treball i colar sense esperances les butlletes a les urnes. Les seves vides transcorren mentre compren el pa -cada vegada més petit-, cobren el simbòlic salari que no els arriba ni per a malviure i alcen la mà en les assemblees de nominació de candidats. Cap dels elegits en l'actual procés electoral aconseguirà resoldre'ls aquests problemes quotidians que llasten la vida a Cuba. Dels proposats, amb prou feines es coneix la seva foto i una biografia plena de "gestes", en la qual es declara-gairebé sempre-que tenen "un origen humil". No apareix tan sols esmentada una paraula sobre els seus programes o intencions després que assumeixin el nou càrrec.

Curiosament, gairebé tots els que arribin a delegats de circumscripció són militants del PCC i posen la seva disciplina partidista per sobre dels deures envers els electors. No ens representaran davant del govern, ni a ser la nostra veu projectada cap a les institucions, sinó que fungirán com els heralds de les males noves arribades des de dalt, canals de transmissió d'aquestes regulacions i directrius que decideixin uns pocs. En més de trenta anys de la seva existència aquests representants del Poder Popular no han aconseguit que les escombraries es reculli eficientment, les fleques treballin amb qualitat i les fosses no supuren per tot arreu. Tampoc encarnen l'heterogeneïtat de tendències existents en la nostra societat. Han arribat a aquests llocs més per la seva provada fidelitat que per la seva capacitat de gestió.

Aquesta nit és la reunió per proposar candidats a la zona de blocs de concret on visc. La citació ha arribat des de fa un parell de dies mentre a la tele ens convocaven a elegir els millors i més capaços. Tanmateix, no em queda gens de fe en un mecanisme que ha provat la seva inoperativitat i el seu sectarisme. M'agradaria aixecar la mà pel veí de verb ferm i projectes concrets que viu al capdavant, però hi ha ordres de sortir-li al pas a qui nomini a un "dissident", fins i tot a aquells que només semblen ser proclius al canvi. Hi ha moltes possibilitats que sigui ratificat el mateix delegat que des de fa més de deu anys ens promet solucions, sabent que no està a les seves mans complir-les. Ell és el còmode candidat d'aquestes eleccions ermes, i nosaltres mers figurins que han d'alçar la mà o omplir la boleta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada