//// Traducció al català del blog de Yoani Sánchez ////

dimecres, 23 juny de 2010

Es lloga una mica d'emoció

L'home va entrar a la petita llibreria El Còndor la vidriera de la qual està orientada cap al mur que voreja la universitat de Zürich. "Busco llibres de Corín Tellado" va mussitar per sota i jo vaig saltar davant de l'ordinador en què teclejava els últims títols arribats des de Buenos Aires, Madrid o Mèxic DF. En la seva veu se sentia encara l'accent havaner, potser perquè portava poc temps en contacte amb el dialecte suís-alemany que acabaria per donar-li una altra cadència a les seves paraules. Va dir que era del barri de la Víbora i que també necessitava-amb urgència-unes revistes espanyoles a l'estil d'Hola.

Maria Mariotti-la propietària del local-se li va acostar per explicar-li que no tenia ni una cosa ni l'altra, però que podia demanar a les distribuïdores. Quins títols vols?, va indagar la petita dona meitat peruana i un altre tant japonesa. "Tots els que es puguin aconseguir. Són per la meva mare que viu d'ells "-va declarar ell-tractant de justificar la seva insistent interès per les novel·les roses. Va explicar que a falta de remeses per enviar a Cuba, cada mes tractava de fer-li arribar a la seva família algunes publicacions que es poguessin llogar a altres persones. L'incipient negoci consistia en rentar revista com Vanidades o Gente, per cinc pesos cubans, a una àmplia comunitat de lectors que anhelaven tenir noves edicions. Els clients podien quedar una setmana amb els esperats textos i després aquests seguien de mà en mà fins que el deteriorament obligava a retirar de circulació.

Pocs dies després d'aquella peculiar comanda, la meva amiga va partir per a la fira del llibre a Barcelona (2003) on se li oferia un homenatge a Maria del Socors Tellado López. Va aconseguir acostar-s'hi i explicar de la família a l'altra banda de l'Atlàntic que sobrevivia cada mes gràcies a la seva ploma. L'autora de Dolorós engany (1990) es va impressionar amb la història i li va entregar una selecció amb cinquanta dels seus títols, acompanyats d'una carta manuscrita per la senyora de La Víbora. Aquell regal va fer hipar d'agraïment a la llibretera de Suïssa i especialment al fill de la bibliotecària alternativa. Ell sabia molt bé el que representaven els nous exemplars agregats a la col.lecció materna. Les seves pàgines aconseguirien que en una deteriorada casa havanera hi hagués més sabó, una mica d'oli, una mica de pa, sabates per als nens i somnis per desenes de veïns.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada