Rumors que es propaguen, murmuris convertits en notes oficials i diaris que expliquen -diverses setmanes després- el que ja sap tot el país. Hem passat del racionament informatiu a un veritable "destape" que flueix en paral·lel a la censura dels mitjans oficials. La nostra glasnost no ha estat impulsada des de les oficines i els ministeris, sinó que ha sorgit als telèfons mòbils, amb les càmares digitals i les memòries portàtils. El mateix mercat negre que ens ha abastit de llet en pols o detergent, ara ofereix connexions il·legals a Internet i programes televisius que arriben a través de les prohibides antenes parabòl·liques.
D'aquesta manera hem sabut dels successos ocorreguts a Veneçuela durant la passada setmana. El meu propi mòbil ha estat quasi a punt de col·lapsar-se de tants missatges explicant-me les protestes estudiantils i el tancament de diversos canals. Còpia d'aquests titulars breus els he reenviat a tota la meva agenda de contactes, en una xarxa que remedia la transmissió viral: jo contagio a diversos i ells a la vegada inoculen el bacil de la informació a un centenar. No hi ha manera de parar aquesta forma de difondre les notícies, doncs no utilitza una estructura fixa sinó que muta i s'adapta davant de cada circumstància. És antihegemònica, encara que la parauleta adquirei connotacions diferents en el cas cubà, on l'hegemnoa la té Granma, la Mesa Redonda i el DOR*.
Vam saber de les morts a l'hospital psiquiátric dies abans de l'anunci oficial, de la sort dels defenestrats de març de 2009 estem al corrent a través de "ràdio bemba" i un dia sabrem que ha arribat el "final", abans que autoritzin a explicar-lo a la premsa. El caudal d'informacions s'ha quintuplicat, encara que això no obeexi a una decisió governamental de proverïr-nos de majors referències, sinó al desenvolupament tecnològic, que ens ha permès saltar-nos els cintells triomfalistes i els noticiaris buits de contingut. Cada vegada depenem menys de la papilla mastegada i ideologitzada dels telediaris. Conec centenars de persones al meu voltant que no sintonitzen Cubavisión i la resta dels canals nacionals desde fa mesos. Només miren la tele proscrita.
La pantalla d'un Nokia o un Motorola, la brillant superfície d'un Cd o el minúscul cos d'una memòria flash, fan
La pantalla de un Nokia o un Motorola, la brillante superficie de un Cd o el minúsculo cuerpecito de una memoria flash, fan bocins la nostra desinformació. A l'altre costat d'aquest vel d'omissions i falsetats -creat durant dècades- hi ha una extensió desconeguda i nova, que ens espanta i ens atrau.
*Departament d'Orientació Revolucionària del Comité Central que determina la política informativa de tots els mitjans del país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada