//// Traducció al català del blog de Yoani Sánchez ////

dijous, 4 de febrer de 2010

Dos mondes i quatre mercats

Té vuit anys i una confusió enorme. Avui al matí, la seva mare li ha posat una moneda de 25 centaus després de dir-li "aquí tens cinc pesos". Va mirar la superfície brillant amb l'escut de la república calat en una cara i al dors l'espigada torre de la ciutat de Trinitat. Encara que va néixer en un país econòmicament esquizofrènic, encara no està acostumada a alternar dels pesos cubans als seus parents convertibles. A l'escola, la mestra mai li ha parlat de l'assumpte; per a explicar-li-ho es necessitaria tota una assignatura de tot un semestre. Tampoc a casa seva li aclareixen massa, com si els adults els semblés normal que a les butxaques es barregessin dos exemplars monetaris.

A Cuba, existeixen quatre formes de mercat i dos diferents tipus de diner per a pagar-hi. Cada matí les mestresses de casa esbossen al seu cap -sense massa escarafalls- el pla de quin d'aquests utilitzaran per a comprar i en quin lloc. És una operació aritmètica que porta uns segons, darrere dels quals hi ha tres lustres d'haver assumit la dolarització i el seu posterior "fantasma", el peso convertible. La conversió es fa constantment i hi ha venedores que accepten tant aquests simbòlics bitllets que ens lliuren en el sou que els altres amb un valor 24 vegades més gran. Per una pinya podem pagar tant 10 pesos en moneda nacional -el sou d'una jornada de treball- com 50 centaus de l'anomenat popularment "chavito". Alguns turistes no estan al corrent d'aquest embolic i adquireixen a la reina de les fruites amb una desena de pesos convertibles. Aquest dia el mercader tanca ràpid el lloc i torna a casa feliç de l'equívoc.

La generació del meu fill no aconsegueix comprendre com és això de viure amb una sola moneda. Crec que tenen un desenvolupament especial en la zona del cervell on acaba per accpetar-se l'absurd, en aqeustes connexions neuronals que tramiten l'inadmisible. Realitzen les conversions canviàries amb la facilitat de qui ha après dos llengües desde petit i les intercal·la sense gran esforç. Només que l'aprenentatge de diversos idiomes sempre és quelcom enriquidor, però assumir com a natural la dualitat financera és accpetar que hi ha dues possibles vides. Una d'elles és aplanada i gris, com els centaus nacionals i l'altra -que li està vegada en tota la seva extensió a bona part de la població- sembla plena de colors i filigranes, a l'estil del bitllet de 20 pesos convertibles.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada