Cuidar allò que és propi, robar allò d'altri

Per la nit, vigila els solcs plantats de malanga i la cria de moltons, amb una escopeta curta de fabricació casolana. És l’obra d’un improvisat armer que va soldar un tros de canonada de poc diàmetre a la recàmera rústica de la que sobresurt l’irregular percussor. És suficient el so –a mitja matinada- del rasclar de l’enginyós artefacte perquè surtin corrent els que pretenen robar-li la collita. Quan la porca ha parit, crida a un germà que viu al poble i acompanyats d’aquell artilugi –creat per la necessitat- fan guàrdia fins que surti el sol.

Molts pagesos utilitzen armes il·legals que han estat comprades o produïdes de forma alternativa. Sense elles, el fruit de mesos de treball podria acabar amb mans dels “depredadors” de sembrats, ombres fonedisses que es mouen en l’obscuritat. Les penúries han augmentat els robatoris als camps cubans i obligat als vilatans a salvaguardar ells mateixos els seus recursos. D’aquí que proliferin els gossos agressius i les escopetes manufacturades, especialment a les finques on hi ha vaques. La lliura de carn de vaca a dos pesos convertibles en un mercat negre que es nodreix del robatori i sacrifici il·legal, a pesar de les prolongades condemnes de presó que aquests delictes comporten.

Per als guardians d’allò propi, ha estat una sorpresa l’anunci oficial de que “amb caràcter excepcional i per només una vegada (...) les persones naturals i jurídiques residents a l’illa que tinguin en el seu poder armes de foc sense la corresponent llicència podran obtenir el degut registre”. Existeix, tot i això, la convicció tàcita que qui anunciï públicament una possessió similar obtindrà com a resposta la confiscació. Davant d’aquest temor, pocs confessaran que guarden el fred metall en algun lloc de casa seva i seguiran preferint el risc de no tenir papers a la inseguretat de quedar-se sense protecció. Per a la nostra alarma, aquests instruments rústics també serveixen a qui, sense tenir finca ni animals que preservar, amenacen a l’altre costat de la reixa, disposats fins i tot a disparar amb l’objectiu d’emportar-se allò que no és seu.