//// Traducció al català del blog de Yoani Sánchez ////

dimarts, 9 febrer de 2010

Sense rumb

Ens vam habituar a les xifres engreixades, al secretisme quan alguna cosa anava malament i a un producte interior brut que mai reflectia el contingut de les nostres butxaques. Durant dècades, els informes econòmics van tenir la capacitat d’amagar, darrere de pàgines plenes de números i anàlisis, la gravetat dels problemes. Entre els llicenciats en la ciència inexacta de les finances, n’hi va haver alguns que es van atrevir a descobrir la falsedat de certs números –com Oscar Espinosa Chepe- i van ser penalitzats amb un “pla pijama” de desocupació i estigmatització.

Aquesta setmana, la lectura del anàlisis –seriós i ben argumentat- publicat pel presbiteri Boris Moreno a la revista Palabra Nueva ha augmentat el meu nerviosisme sobre el col•lapse que se’ns aproxima. Amb el suggerent títol de “¿Hacia dónde va la barca cubana? Una mirada al entorno económico”, l’autor ens alerta d’una caiguda –en picat- de l’estat material i financer de la Illa Paraules que haurien d’aterrar-nos, si no fos perquè les orelles se’ns han tornat un tant impermeables a les males notícies, de tant capbussar-nos en les aigües de la improductivitat i l’escassetat.

Concordo amb el Màster en Ciències Econòmiques en què la primera i més important mesura a prendre és “el compromís formal del govern en reconèixer la capacitat d’opinar de tots els ciutadans sense que això impliqui represàlies de cap tipus. Hauríem d’eliminar del nostre entorn els qualificatius que restringeixen l’intercanvi d’idees i opinions”.

Després de llegir això, em figuro a la meva veïna, comptadora retirada, dient en veu alta els seus criteris sobre la necessitat de permetre l’empresa privada sense que això li suposi un meeting de rebuig davant del seu portal. Costa projectar quelcom així, ja ho sé, però acaricio la idea que algun dia –sense el temor a que els acusin de “mercenaris a sou d’una potència estrangera”- milers passaran a fer els seus apunts i a plantejar solucions. Quin capital enorme recuperarà Cuba!

Encara que les arques no s’ompliran només amb propostes i raonament, la nostra experiència ens assenyala que el voluntarisme i les exclusions només han contribuït a buidar-les.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada