//// Traducció al català del blog de Yoani Sánchez ////

dilluns, 19 de juliol del 2010

L'exclusió, la veritable contrarrevolució

El terme "revolucionari" té en la Cuba actual un significat ben diferent del que trobaríem en qualsevol diccionari de la llengua espanyola. Per merèixer semblant epítet n'hi ha prou amb mostrar més conformisme que sentit crític, optar per l'obediència en lloc de la rebel.lia, donar suport a allò vell abans que a allò nou. Per ser considerat un home de la causa es requereix administrar el silenci convenientment i veure desfilar arbitrarietats i excessos sense assenyalar als més alts responsables. Aquella paraula que un cop va fer pensar en ruptures i transformacions ha involucionat fins a esdevenir un mer sinònim de "reaccionari". Paradoxalment, els qui creuen salvaguardar l'essència de la "revolució" són precisament els que mostren un major immobilisme polític i promouen -amb més mania- el càstig als reformistes.

Aquestes mutacions semàntiques les va aprendre a força de patir Esteban Morales, que fins fa poc gaudia del privilegi d'aparèixer -en viu- enfront dels micròfons televisius. Militant del Partit Comunista, acadèmic i especialista en temes relacionats amb els Estats Units, va tenir la perillosa ocurrència d'escriure un article contra la corrupció. Els seus qüestionaments no estaven dirigits principalment al desviament de recursos de cada dia, aquell que fa a moltes famílies cubanes poder arribar a final de mes, sinó a la descomposició ètica que s'ha instal.lat més amunt, en els estaments del poder, on es malversa a mans plenes. Va tenir la desafortunada idea de posar per escrit que "hi ha gent en posicions de govern i estatal, que s'estan apalancant financerament, per quan la Revolució caigui". Encara que es tracta d'una conclusió a la qual s'arriba amb només mirar des de dalt el gruix coll dels gerents, les llustroses actuacions Geely dels funcionaris de la corporació Cimex o les altes reixes que envolten les cases dels jerarques comercials, Morales va consumar la gosadia d'assenyalar des de dins del propi sistema.

Imbuït per les convocatòries a la crítica constructiva, a trucar les coses pel seu nom i a parlar a camisa treta, Esteban Morales va creure que el seu text seria llegit com la sana preocupació de qui vol salvar el procés. Oblidar que altres amb similars intencions ja havien estat etiquetats com fraccionaris, manipulats des de fora, addictes a les mels del poder i desviats ideològics. Per menys que això han perdut la feina periodistes, la seva plaça a la universitat estudiants i han estat estigmatitzats economistes, advocats i fins agrònoms. Un cop sancionat amb la separació indefinida del nucli del PCC, qui en altre temps era un fiable professor ha començat un camí que bé sabem on comença però no on acaba. L'experiència diu que mai es desfà en sentit contrari la ruta del sancionat. Els defenestrats van acabar per adonar-se que aquells a qui ells consideraven l'"enemic", van poder ser alguna vegada persones imbuïdes de l'acepció primigència del vocable "revolució".

1 comentari: