//// Traducció al català del blog de Yoani Sánchez ////

diumenge, 11 de juliol del 2010

L'avió de Moratinos

Molt s'especula en aquests dies sobre les possibles excarceracions de presos polítics. La premsa oficial-com sempre- endormiscada entre xifres de creixement i vells discursos trets dels arxius, no confirma ni desmenteix aquests rumors. Una meticulosa lectura de Granma ens fa pensar que el canceller espanyol ha vingut per condemnar el bloqueig, parlar del canvi climàtic i intentar treure la posició comuna de la Unió Europea cap al govern de Cuba. Si ens deixéssim portar pel que diuen els locutors de veu engolada i corbates de ratlles, aquí no passa res... o gairebé res. Però tots sabem que alguna cosa es mou a la fosca zona de la diplomàcia, en aquest terreny de l'alta política que es teixeix d'esquena al poble.

Els murmuris vénen i van. En ells, a la paraula "alliberament" se li ha anat enganxant un terme de connotacions infames: "deportació". "Sortiran directe de les presons cap als avions", em va dir un senyor que passa el temps amb l'orella enganxada a la radio, escoltant l'emissora prohibida que arriba des del Nord. L'expatriació forçosa, l'expulsió, l'exili, han estat pràctiques habituals per desfer-se dels inconformistes. "Si no t'agrada te'n vas", et repeteixen desde petitó, "arrenca i fot el camp", tornen a dir-te si insisteixes a queixar-te; "per què vas tornar?", reps com a salutació si goses tornar i seguir assenyalant el que no t'agrada. Habilitat en lliurar-se dels incòmodes, perícia per empènyer fora de la plataforma insular a qui se'ls oposen, en això sí que són destres els nostres governants.

Hauria de ser molt gran l'avió de Moratinos per poder dur-hi a tots els que els fan nosa als autoritaris del pati. Ni un Jumbo arribaria per traslladar a aquells que potencialment tenen el risc d'anar a presó per les seves idees i per la seva acció cívica. Una veritable línia aèria amb vols setmanals es necessitaria per treure els que no estan d'acord amb la gestió de Raúl Castro. Però resulta que molts no volem anar-nos-en. Perquè la decisió de viure aquí o allà és una cosa tan personal com seleccionar parella o posar-li nom a un fill, no es pot permetre que tants cubans es troben entre la paret de la presó i l'espasa de l'exili. És immoral forçar l'emigració als que siguin alliberats -possiblement- en els pròxims dies.

Una simple i lògica pregunta salta quan pensem en aquest tema: No seria millor que se'ls emportessin en aquest avió a "ells"?

PS. Comunicat de l'Arquebisbat de l'Havana aquí

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada