Que em treguin de la llista

Vaig arribar a escoltar un tros de conversa entre dues infermeres en un policlínic proper a casa meva. "La setmana que ve publiquen la llista..." deia una d'elles, mentre l'altra feia cara d'alarma i li responia una cosa que no vaig aconseguir sentir. Uns metres més endavant, un taxista comentava pel seu telèfon mòbil "Em vaig salvar, perquè hi ha un munt de xofers a la llista, però jo no hi estic". L'assumpte va començar a intrigar-me. Encara que en aquesta illa sobren les enumeracions i els inventaris -en alguns apareixem ficats a la força i a d'altres no ens deixen ni treure el cap- un d'aquests està inquietant especialment als meus compatriotes. He sabut que es tracta del llistat dels que quedaran aturats, fulles plenes amb els noms d'aquests treballadors que sobren en cada plantilla.

Al voltant del 25% de la força laboral actual podria quedar al carrer davant les reduccions de personal que ja s'estan aplicant. Alguns empleats han estat avisats una setmana abans que la seva empresa no té diners per seguir pagant i s'han anat a l'atur sense garanties salarials que els permetin sostenirse fins a trobar una altra ocupació. Davant la disjuntiva de retornar a casa o treballar en l'agricultura i la construcció, la majoria opta per submergir-se en la vida domèstica a l'espera de noves oportunitats. Treuen el compte que fent una tasca de manicura il·legal o preparant menjar per encàrrec, poden tenir millors dividends que doblegant l'esquena sobre un solc o aixecant parets de blocs.

El tema dels acomiadaments és preocupació compartida avui per tots els cubans, ja que almenys un membre de cada família estarà afectat per les retallades. Tanmateix, la premsa oficial només parla dels acomiadaments a Grècia i a Espanya, narra els cridats a la vaga general a Madrid i el col·lapse econòmic a Atenes. Els rumors populars es nodreixen, mentrestant, d'històries personals dels que ja han aparegut esmentats a les temibles llistes. En els centres de treball, els empleats s'amunteguen davant els murals, recorren amb el dit índex el paper a l'espera de topar amb els seus propis noms. Cap podrà sortir al carrer a protestar per la qual cosa li ha passat, ni apareixerà en aquesta tele que només esmenta la desocupació quan passa a milers de quilòmetres d'aquí.