tag:blogger.com,1999:blog-11459218591277223022024-02-21T07:32:28.679-08:00Generación Y (traducció al català)Unknownnoreply@blogger.comBlogger29125tag:blogger.com,1999:blog-1145921859127722302.post-80029202594616062322010-07-19T03:02:00.001-07:002010-07-19T03:03:16.131-07:00L'exclusió, la veritable contrarrevolució<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.desdecuba.com/generaciony/wp-content/uploads/2010/07/mundo_maravilla.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 610px;" src="http://www.desdecuba.com/generaciony/wp-content/uploads/2010/07/mundo_maravilla.jpg" alt="" border="0" /></a>El terme "revolucionari" té en la Cuba actual un significat ben diferent del que trobaríem en qualsevol diccionari de la llengua espanyola. Per merèixer semblant epítet n'hi ha prou amb mostrar més conformisme que sentit crític, optar per l'obediència en lloc de la rebel.lia, donar suport a allò vell abans que a allò nou. Per ser considerat un home de la causa es requereix administrar el silenci convenientment i veure desfilar arbitrarietats i excessos sense assenyalar als més alts responsables. Aquella paraula que un cop va fer pensar en ruptures i transformacions ha involucionat fins a esdevenir un mer sinònim de "reaccionari". Paradoxalment, els qui creuen salvaguardar l'essència de la "revolució" són precisament els que mostren un major immobilisme polític i promouen -amb més mania- el càstig als reformistes.<br /><br />Aquestes mutacions semàntiques les va aprendre a força de patir Esteban Morales, que fins fa poc gaudia del privilegi d'aparèixer -en viu- enfront dels micròfons televisius. Militant del Partit Comunista, acadèmic i especialista en temes relacionats amb els Estats Units, va tenir la perillosa ocurrència d'escriure un article contra la corrupció. Els seus qüestionaments no estaven dirigits principalment al desviament de recursos de cada dia, aquell que fa a moltes famílies cubanes poder arribar a final de mes, sinó a la descomposició ètica que s'ha instal.lat més amunt, en els estaments del poder, on es malversa a mans plenes. Va tenir la desafortunada idea de posar per escrit que "hi ha gent en posicions de govern i estatal, que s'estan apalancant financerament, per quan la Revolució caigui". Encara que es tracta d'una conclusió a la qual s'arriba amb només mirar des de dalt el gruix coll dels gerents, les llustroses actuacions Geely dels funcionaris de la corporació Cimex o les altes reixes que envolten les cases dels jerarques comercials, Morales va consumar la gosadia d'assenyalar des de dins del propi sistema.<br /><br />Imbuït per les convocatòries a la crítica constructiva, a trucar les coses pel seu nom i a parlar a camisa treta, Esteban Morales va creure que el seu text seria llegit com la sana preocupació de qui vol salvar el procés. Oblidar que altres amb similars intencions ja havien estat etiquetats com fraccionaris, manipulats des de fora, addictes a les mels del poder i desviats ideològics. Per menys que això han perdut la feina periodistes, la seva plaça a la universitat estudiants i han estat estigmatitzats economistes, advocats i fins agrònoms. Un cop sancionat amb la separació indefinida del nucli del PCC, qui en altre temps era un fiable professor ha començat un camí que bé sabem on comença però no on acaba. L'experiència diu que mai es desfà en sentit contrari la ruta del sancionat. Els defenestrats van acabar per adonar-se que aquells a qui ells consideraven l'"enemic", van poder ser alguna vegada persones imbuïdes de l'acepció primigència del vocable "revolució".Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1145921859127722302.post-45161276777157571732010-07-11T13:22:00.000-07:002010-07-11T13:28:35.944-07:00El primer glop d'aigua<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.desdecuba.com/generaciony/wp-content/uploads/2010/07/cocoagua.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="http://www.desdecuba.com/generaciony/wp-content/uploads/2010/07/cocoagua.jpg" alt="" border="0" /></a>Després de 134 dies sense provar aliments sòlids i sense prendre ni un glop de líquid, Guillermo Fariñas va endur-se als llavis un got de plàstic de color vermell i va beure una mica d'aigua. Eren les dues i 15 minuts de la tarda del dijous 8 de juliol i de l'altre costat del vidre de la sala de Teràpia Intensiva on està ingressat, desenes d'amics que ho observaven es van posar a aplaudir com si haguessin estat testimonis d'un miracle.<br /><br />Fariñas ha guanyat una batalla però encara sosté un dur combat contra la mort, perquè el terreny on han tingut lloc les accions d'aquesta singular bel·ligerància ha estat el seu propi cos, que és en fi de comptes l'únic espai que va trobar disponible per dur a terme la seva campanya. Els seus budells són ara com conductes d'un paper molt fràgil destil·lant bacteris pels porus, la seva vena jugular està semi obstruïda per un trombe que si arribés a desprendre's podria allotjar-se al cor, el cervell o els pulmons, o més exactament, en el seu cor , en el seu cervell, en els seus pulmons. Ha hagut d'enfrontar en quatre ocasions infeccions amb estafilococs auris i en les nits un agut dolor a l'engonal amb prou feines li permet dormir.<br /><br />El seu esòfag apergaminat no esperava aquell primer glop d'aigua. Li va produir un dolor tan profund al pit que per un instant va sospitar que estava patint un infart, però el va suportar en silenci. De l'altre costat de la seva peça envidrada estaven observant expectants aquells que durant dies havien sostingut una vigília als afores de l'hospital pregant per la seva vida i altres que havien arribat des de molt lluny fins a la meitat de l'illa per demanar-li que acabés el seu martiri i per ser testimonis de la seva victòria. No va voler aigualir-los la festa i el goig als col.legues que aplaudien el triomf de la seva causa i va convertir en somriure el gest de dolor.<br /><br />La família de Guillermo Fariñas em va permetre tenir-ne cura en aquesta, la seva primera nit després de finalitzar la vaga i ell em va consentir ser testimoni del seu sofriment, de les seves menudes malacriances, de les seves humanes debilitats. Només llavors vaig descobrir al veritable heroi d'aquesta jornada.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1145921859127722302.post-7932187199695664712010-07-11T13:20:00.000-07:002010-07-11T13:21:58.127-07:00L'avió de Moratinos<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.desdecuba.com/generaciony/wp-content/uploads/2010/07/moratinos-y-castro.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 278px;" src="http://www.desdecuba.com/generaciony/wp-content/uploads/2010/07/moratinos-y-castro.jpg" alt="" border="0" /></a>Molt s'especula en aquests dies sobre les possibles excarceracions de presos polítics. La premsa oficial-com sempre- endormiscada entre xifres de creixement i vells discursos trets dels arxius, no confirma ni desmenteix aquests rumors. Una meticulosa lectura de Granma ens fa pensar que el canceller espanyol ha vingut per condemnar el bloqueig, parlar del canvi climàtic i intentar treure la posició comuna de la Unió Europea cap al govern de Cuba. Si ens deixéssim portar pel que diuen els locutors de veu engolada i corbates de ratlles, aquí no passa res... o gairebé res. Però tots sabem que alguna cosa es mou a la fosca zona de la diplomàcia, en aquest terreny de l'alta política que es teixeix d'esquena al poble.<br /><br />Els murmuris vénen i van. En ells, a la paraula "alliberament" se li ha anat enganxant un terme de connotacions infames: "deportació". "Sortiran directe de les presons cap als avions", em va dir un senyor que passa el temps amb l'orella enganxada a la radio, escoltant l'emissora prohibida que arriba des del Nord. L'expatriació forçosa, l'expulsió, l'exili, han estat pràctiques habituals per desfer-se dels inconformistes. "Si no t'agrada te'n vas", et repeteixen desde petitó, "arrenca i fot el camp", tornen a dir-te si insisteixes a queixar-te; "per què vas tornar?", reps com a salutació si goses tornar i seguir assenyalant el que no t'agrada. Habilitat en lliurar-se dels incòmodes, perícia per empènyer fora de la plataforma insular a qui se'ls oposen, en això sí que són destres els nostres governants.<br /><br />Hauria de ser molt gran l'avió de Moratinos per poder dur-hi a tots els que els fan nosa als autoritaris del pati. Ni un Jumbo arribaria per traslladar a aquells que potencialment tenen el risc d'anar a presó per les seves idees i per la seva acció cívica. Una veritable línia aèria amb vols setmanals es necessitaria per treure els que no estan d'acord amb la gestió de Raúl Castro. Però resulta que molts no volem anar-nos-en. Perquè la decisió de viure aquí o allà és una cosa tan personal com seleccionar parella o posar-li nom a un fill, no es pot permetre que tants cubans es troben entre la paret de la presó i l'espasa de l'exili. És immoral forçar l'emigració als que siguin alliberats -possiblement- en els pròxims dies.<br /><br />Una simple i lògica pregunta salta quan pensem en aquest tema: No seria millor que se'ls emportessin en aquest avió a "ells"?<br /><br />PS. Comunicat de l'Arquebisbat de l'Havana aquíUnknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1145921859127722302.post-88172184948604730152010-07-05T14:35:00.001-07:002010-07-05T14:36:27.975-07:00Que em treguin de la llista<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.desdecuba.com/generaciony/wp-content/uploads/2010/07/escalera.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 545px;" src="http://www.desdecuba.com/generaciony/wp-content/uploads/2010/07/escalera.jpg" alt="" border="0" /></a>Vaig arribar a escoltar un tros de conversa entre dues infermeres en un policlínic proper a casa meva. "La setmana que ve publiquen la llista..." deia una d'elles, mentre l'altra feia cara d'alarma i li responia una cosa que no vaig aconseguir sentir. Uns metres més endavant, un taxista comentava pel seu telèfon mòbil "Em vaig salvar, perquè hi ha un munt de xofers a la llista, però jo no hi estic". L'assumpte va començar a intrigar-me. Encara que en aquesta illa sobren les enumeracions i els inventaris -en alguns apareixem ficats a la força i a d'altres no ens deixen ni treure el cap- un d'aquests està inquietant especialment als meus compatriotes. He sabut que es tracta del llistat dels que quedaran aturats, fulles plenes amb els noms d'aquests treballadors que sobren en cada plantilla.<br /><br />Al voltant del 25% de la força laboral actual podria quedar al carrer davant les reduccions de personal que ja s'estan aplicant. Alguns empleats han estat avisats una setmana abans que la seva empresa no té diners per seguir pagant i s'han anat a l'atur sense garanties salarials que els permetin sostenirse fins a trobar una altra ocupació. Davant la disjuntiva de retornar a casa o treballar en l'agricultura i la construcció, la majoria opta per submergir-se en la vida domèstica a l'espera de noves oportunitats. Treuen el compte que fent una tasca de manicura il·legal o preparant menjar per encàrrec, poden tenir millors dividends que doblegant l'esquena sobre un solc o aixecant parets de blocs.<br /><br />El tema dels acomiadaments és preocupació compartida avui per tots els cubans, ja que almenys un membre de cada família estarà afectat per les retallades. Tanmateix, la premsa oficial només parla dels acomiadaments a Grècia i a Espanya, narra els cridats a la vaga general a Madrid i el col·lapse econòmic a Atenes. Els rumors populars es nodreixen, mentrestant, d'històries personals dels que ja han aparegut esmentats a les temibles llistes. En els centres de treball, els empleats s'amunteguen davant els murals, recorren amb el dit índex el paper a l'espera de topar amb els seus propis noms. Cap podrà sortir al carrer a protestar per la qual cosa li ha passat, ni apareixerà en aquesta tele que només esmenta la desocupació quan passa a milers de quilòmetres d'aquí.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1145921859127722302.post-51639686827877812962010-07-03T12:47:00.000-07:002010-07-03T12:48:29.202-07:00L'horror desde la dolçor<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.desdecuba.com/generaciony/wp-content/uploads/2010/07/cartas_desde_birmania.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 509px;" src="http://www.desdecuba.com/generaciony/wp-content/uploads/2010/07/cartas_desde_birmania.jpg" alt="" border="0" /></a>Per aquests atzars de la vida em vaig trobar les "Cartes des de Birmània" d'Aung San Suu Kyi en una llibreria havanera. No les vaig trobar en un d'aquests llocs -regentats per algun particular- que comercialitza llibres usats, sinó en un local estatal que ven acolorides edicions en moneda convertible. El petit exemplar amb la foto d'ella a la portada, estava barrejat entre els manuals d'autoajuda i els volums amb receptes de cuina. Vaig mirar a banda i banda dels prestatges per comprovar si algú havia posat aquell llibre allà just per a mi, però les empleades dormisquejaven al sopor del migdia i una d'elles es sacsejava les mosques de la cara sense prestar-me atenció. Vaig comprar la valuosa compilació de textos escrits per aquesta dissident entre 1995 i 1996, encara sota l'efecte de la sorpresa que em produïa l'haver trobat al meu país, on habitem -com ella- a un règim militar i enmig d'una forta censura a la paraula.<br /><br />Les pàgines amb les cròniques d'Aung San Suu Kyi, on es barreja la reflexió, la quotidianitat, el discurs polític i els interrogants, a penes si han descansat a les prestatgeries de casa meva. Tots volen llegir les seves assossegades descripcions d'una Birmània marcada per la por, però també immersa en una espiritualitat que fa més dramàtica la seva situació actual. En pocs mesos -des que vaig trobar les Cartes- la prosa límpida i emotiva d'aquesta dona ha influït en la manera en què mirem el nostre propi desastre nacional. Aquesta corda d'esperança que aconsegueix trenar amb les seves paraules dóna com a resultat un pronòstic optimista per a la seva nació i per al món. Ningú com ella ha pogut descriure l'horror des de la dolçor, sense que el crit s'hagi apoderat del seu estil i el rancor se li pugi als ulls.<br /><br />No he deixat de preguntar com els textos d'aquesta dissident birmana van arribar a les llibreries del meu país. Potser en un compra a l'engròs va lliscar la innocent portada, on una dona axinada exhibeix unes flors -tan belles com el seu rostre- preses darrere de l'orella. Qui sap si van creure que es tractava d'alguna escriptora de ficció o de poesia que recreava els paisatges del seu país des de l'esteticisme i la nostàlgia. Probablement els que van col.locar en aquella lleixa no sabien del seu arrest domiciliari, ni del premi Nobel de la Pau que tan merescudament va obtenir el 1991. Prefereixo imaginar que almenys algú va ser responsable conscient que la seva veu arribés fins a nosaltres. Un rostre anònim, unes mans precipitades van posar el seu llibre al nostre abast, perquè en acostar-nos-hi poguéssim sentir i reconèixer el nostre propi dolor.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1145921859127722302.post-34384223900564555532010-07-01T23:49:00.000-07:002010-07-01T23:59:08.303-07:00L'art de la Convivencia<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.desdecuba.com/generaciony/wp-content/uploads/2010/06/convivencia-portada.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 440px; height: 325px;" src="http://www.desdecuba.com/generaciony/wp-content/uploads/2010/06/convivencia-portada.jpg" alt="" border="0" /></a>Ahir va ser dia de carretera. Dues hores cap a Pinar del Río i a la nit tornar sobre el camí d'asfalt que separa aquesta ciutat de la sorollosa Havana. El vent colant-se per la finestra i fent dels meus cabells un embull, l'estremiment al clatell cada vegada que el cotxe es topava amb un sot i aquest ensurt que dóna l'autopista fosca i mullada, esquitxada per punts de control de la policia. Però només van ser molèsties transitòries, que queden oblidades quan evocava el pati de Karina abarrotat pels membres i els amics de la revista <a href="http://www.convivenciacuba.es/">Convivencia</a>. Ahir a la nit es van anunciar els resultats del concurs organitzat per aquesta publicació, que va guardonar obres en les categories d'assaig, guió audiovisual, poesia, narrativa i fotografia.<br /><br /><a href="http://www.desdecuba.com/reinaldoescobar/">Reinaldo</a> i jo formem part del jurat, al costat d'<a href="http://loshijosquenadiequiso.blogspot.com/">Ángel Santiesteban</a>, Maikel Iglesias i <a href="http://orlandoluispardolazo.blogspot.com/">Orlando Luis Pardo</a>. A la tarda, vam deliberar sobre els textos i imatges que havíem valorat per separat durant setmanes i que venien -alguns d'ells- sota pseudònims trets de la mitologia grega. En obrir els sobres amb els noms reals dels concursants, ens va alegrar saber que entre els premiats no només hi havia coneguts autors sinó també joves que per primera vegada enviaven els seus treballs a un certamen. Prop de les nou es van fer públics els guanyadors, en l'únic tros de pati que la Reforma Urbana <a href="http://www.desdecuba.com/generaciony/?p=2674">no li va confiscar</a> a la família de Karina. Davant del mur aixecat fa mesos pels interventors, van sonar frases que tenien caràcter de cisell, de barrina que traspassa qualsevol tàpia. Per un parell d'hores va ser com si la lletja muralla de maó i planxes de zinc no hi fos, com si l'haguéssim fet fora avall amb paraules.<br /><br />Guanyadors del concurs Convivència:<br /><br />- Premi al millor llibre de contes per Francis Sánchez Rodríguez per "La salida".<br /><br />- Premi al millor assaig per <a href="http://desdecuba.com/dimas">Dimas Castellanos Martí</a> per "Utopía, retos y dificultades en la Cuba de hoy".<br /><br />- Premi al millor quadern de poesia per a Pedro Lázaro Martínez Martínez "Esto no es un arte poética...".<br /><br />- Premi al millor guió audiovisual per Henry Constantin Ferreiro per "Cuando acaba el otro mundo".<br /><br />- Premi al millor tríptic fotogràfic per Ángel Martínez Capote per "Impotencia".Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1145921859127722302.post-72290300297135168652010-06-28T12:17:00.001-07:002010-06-28T12:18:10.986-07:00Els avis descansen al meu jardí<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.desdecuba.com/generaciony/wp-content/uploads/2010/06/cruz.jpeg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 517px;" src="http://www.desdecuba.com/generaciony/wp-content/uploads/2010/06/cruz.jpeg" border="0" alt="" /></a><br />Un gerro de color blavós es destaca des de fa un parell de dies entre les plantes del nostre jardí, a catorze pisos d'alçada. Encara no tenim una idea clara de què farem amb les cendres dels meus avis. De moment, estan arrecerades entre les falgueres i l'ombra d'una estirada yagruma que sobresurt més enllà del mur del balcó. La meva mare va aconseguir -després d'apel·lar a diverses amistats i d'estimular materialment als funcionaris indicats- cremar als seus pares que jeien en un panteó públic del Cementiri de Colón. Acabada l'acció del foc, el resultat va anar a parar a l'interior d'un recipient de fang al que se li nota -en cada centímetre- que conté les restes d'una persona.<br /><br />Dins de l'àmfora estan Ana i Eliseo, els dos avis al costat dels que vaig néixer i vaig créixer en una cuarterías de Centre Havana. Ella rentava i planxava pel carrer, ell treballava al ferrocarril i fumava la seva pipa davant les dues curioses nenes que érem la meva germana i jo. Semianalfabets tots dos, havien aixecat una petita família a cop de batea i sabó, de pic i pala sobre la línia del tren. Tots dos exhibien aquesta barreja de geni i autoritat que ens feia estimar i témer-los. Tenien sang asturiana i canària, potser per això a "Papán" li delectaven els guateques camperols i a Ana al barri tots li deien "la gallega". Les seves màximes possessions eren un aparador i un llit de caoba i la vitrina amb copes que mai vam poder fer servir perquè eren només per adornar la diminuta sala-menjador-dormitori.<br /><br />L'avi va morir el mateix any de l'èxode del Mariel. El seu cor estava encoixinat en el greix dels llardons de porc que tant li agradaven. Se'n va anar en pau i va deixar a Ana sota la seva nova condició de vídua, almenys durant cinc anys. La partida d'ella va ser molt més trista: estava asseguda a la cadira equivocada a la cafeteria El Lluera, quan un parell de borratxos van entrar tirant ampolles i una li va arribar al front. L'etapa de tenir avis se'ns va acabar aviat. Adéu a les malcriadeses, a les mitges apedaçades per unes mans destres i a la llet tèbia portada fins al llit. En tot aquest temps mai vaig anar a veure les seves tombes, perquè el granit gris no reemplacés els records que tenia d'ells. Avui -passades- han retornat al meu costat, en un petit gerro tan senzill i efímer com les seves pròpies vides.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1145921859127722302.post-26949974823238533422010-06-26T12:44:00.000-07:002010-06-26T12:45:49.198-07:00Quan la lletra s'assembla a la pols<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.desdecuba.com/generaciony/wp-content/uploads/2010/06/autoviejo.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 506px; height: 380px;" src="http://www.desdecuba.com/generaciony/wp-content/uploads/2010/06/autoviejo.jpg" alt="" border="0" /></a><br />Durant diversos dies vaig ajudar a fer repàs al meu fill per als seus exàmens finals de la secundària. Vaig desenterrar les meves nocions sobre funcions quadràtiques, fórmules per calcular l'àrea total d'una piràmide i descomposició factorial. Després de més de vint anys sense ensopegar amb aquestes complexitats de les matemàtiques, vaig reconectar neurones per tal d'ajudar-lo a preparar-se i així evitar haver de pagar l'elevat preu d'un mestre particular. Més d'una vegada -durant aquestes jornades d'estudi- vaig estar a punt de renunciar davant l'evidència que els números no són el meu fort. Però vaig resistir.<br /><br />Només quan Teo va tornar de la seva prova més difícil dient que havia sortit bé em vaig sentir alleujada, ja que molts dels seus col.legues d'aula estan en perill de repetir el grau. La raó és que en tres anys en l'ensenyament mitjà aquests estudiants han vist desfilar davant seu tres diferents mètodes avaluatius. Els ha tocat patir també la manca de preparació dels anomenats mestres emergents i les llargues hores de classes impartides per un televisor. Des de fa dos cursos, el grup on està el meu fill no té professor d'anglès ni de computació i l'assignatura d'educació física és una hora vagarejant -sense supervisió- pel pati de l'escola. La manca d'exigència i la mala qualitat educativa han portat els pares a posar els pedaços del coneixement en les innombrables llacunes que els van quedant.<br /><br />Afortunadament, l'escola de Teo no és de les pitjors. Encara que l'olor del bany s'enganxa a les parets i a la roba, perquè ningú vol treballar com a auxiliar de neteja per la misèria que paguen, si més no hi ha tantes arbitrarietats com en altres escoles havaneres. Tampoc -i això és un alleujament- es comprèn i es venen qualificacions, pràctica cada vegada més comú en els centres docents. Els mestres que ha tingut, tot i estar mal preparats, són persones de caràcter afable als quals la comunitat de pares hem intentat ajudar. En comparació amb els problemes que té una amiga, amb una filla en un tecnològic, nosaltres podríem sentir-nos feliços de l'estat moral de la secundària del nostre rebrot. Segons m'explica ella, l'intercanvi de sexe entre les adolescents i els seus professors s'ha constituït en traça habitual per tenir un aprovat. Cada examen té una tarifa i pocs es mantenen incòlumes davant la temptadora oferta d'un telèfon mòbil o d'un parell de tennis Adidas a canvi d'una nota de excel.lent.<br /><br />He evitat tocar aquest espinós assumpte del deteriorament del sistema educatiu per la por -ho confesso- que el meu fill es veiés afectat a causa dels criteris de la seva mare. Durant els tres anys que ell ha estat a la secundària bàsica, amb prou feines he lliscat un parell de crítiques sobre l'estat de la infraestructura escolar, però ja no aguanto més. Ells seran els professionals del demà, els metges que tindran els nostres cossos sobre una taula de cirurgia, els enginyers que aixequessin les nostres cases, els artistes que intentessin alimentar l'ànima amb la seva creació i aquesta pèssima base formativa posa tot això en risc. No seguim conformant amb que almenys mentre estan en un pupitre els nens no vaguen pels carrers a mercè d'altres riscos. Entre les parets de les aules poden estar fomentant serveis molt greus, deformacions ètiques permanents i covant una mediocritat de proporcions alarmants. Cap pare ha de quedar en silenci davant això.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1145921859127722302.post-10907753568515762542010-06-23T14:28:00.000-07:002010-06-23T14:31:39.258-07:00Entrevistes a Dr. Darsi Ferrer i a Juan Juan Almeida<object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/e9M8TPhCdXc&hl=es_ES&fs=1&"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/e9M8TPhCdXc&hl=es_ES&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object><br /><br />Salutacions de Darsi Ferrer per a tots els bloggers cubans:<br />(<a href="http://www.desdecuba.com/generaciony/?p=3598">escoltar al blog de Yoani en castellà</a>)<br /><br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/PaHLQfEChUQ&hl=es_ES&fs=1&"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/PaHLQfEChUQ&hl=es_ES&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object><br /><br />Las gravacions són cortesia del periodista independent José Alberto ÁlvarezUnknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1145921859127722302.post-14587508218821655752010-06-23T06:47:00.000-07:002010-06-23T06:54:41.394-07:00Es lloga una mica d'emoció<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.desdecuba.com/generaciony/wp-content/uploads/2010/06/presentation1.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 368px; height: 275px;" src="http://www.desdecuba.com/generaciony/wp-content/uploads/2010/06/presentation1.jpg" alt="" border="0" /></a><span id="result_box" class="long_text"><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="El hombre entró en la pequeña librería El Cóndor cuya vidriera está orientada hacia el muro que bordea la universidad de Zürich." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">L'home va entrar a la petita llibreria El Còndor la vidriera de la qual està orientada cap al mur que voreja la universitat de Zürich. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="“Busco libros de Corín Tellado” musitó por lo bajo y yo salté frente al ordenador en el que tecleaba los últimos títulos llegados desde Buenos Aires, Madrid o México DF" onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">"Busco llibres de Corín Tellado" va mussitar per sota i jo vaig saltar davant de l'ordinador en què teclejava els últims títols arribats des de Buenos Aires, Madrid o Mèxic DF. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="En su voz se sentía aún el acento habanero, tal vez porque llevaba poco tiempo en contacto con el dialecto suizo-alemán que terminaría por darle otra cadencia a sus palabras." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">En la seva veu se sentia encara l'accent havaner, potser perquè portava poc temps en contacte amb el dialecte suís-alemany que acabaria per donar-li una altra cadència a les seves paraules. </span><span title="Dijo que era del barrio de La Víbora y que también necesitaba –con urgencia- unas revistas españolas al estilo de Hola." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Va dir que era del barri de la Víbora i que també necessitava-amb urgència-unes revistes espanyoles a l'estil d'<span style="font-style: italic;">Hola</span>.<br /><br /></span><span title="María Mariotti –la dueña del local- se le acercó para explicarle que no tenía ni lo uno ni lo otro, pero que podía pedirlo a las distribuidoras." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Maria Mariotti-la propietària del local-se li va acostar per explicar-li que no tenia ni una cosa ni l'altra, però que podia demanar a les distribuïdores. </span><span title="¿Qué títulos quieres?" onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Quins títols vols?, </span><span title="indagó la pequeña mujer mitad peruana y otro tanto japonesa." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">va indagar la petita dona meitat peruana i un altre tant japonesa. </span><span title="“Todos los que se puedan conseguir." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">"Tots els que es puguin aconseguir. </span><span title="Son para mi mamá que vive de ellos” -declaró él- tratando de justificar su insistente interés por las novelas rosas." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Són per la meva mare que viu d'ells "-va declarar ell-tractant de justificar la seva insistent interès per les novel·les roses. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="Contó que a falta de remesas para enviar a Cuba, cada mes trataba de hacerle llegar a su familia algunas publicaciones que se pudieran alquilar a otras personas." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Va explicar que a falta de remeses per enviar a Cuba, cada mes tractava de fer-li arribar a la seva família algunes publicacions que es poguessin llogar a altres persones. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="El incipiente negocio consistía en rentar revista como Vanidades o Gente, por cinco pesos cubanos, a una amplia comunidad de lectores que ansiaban tener nuevas ediciones." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">L'incipient negoci consistia en rentar revista com <span style="font-style: italic;">Vanidades</span> o <span style="font-style: italic;">Gente</span>, per cinc pesos cubans, a una àmplia comunitat de lectors que anhelaven tenir noves edicions. </span><span title="Los clientes podían quedarse una semana con los apetecidos textos y después estos seguían de mano en mano hasta que el deterioro obligaba a retirarlos de circulación." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Els clients podien quedar una setmana amb els esperats textos i després aquests seguien de mà en mà fins que el deteriorament obligava a retirar de circulació.<br /><br /></span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="Pocos días después de aquel peculiar pedido, mi amiga partió para la feria del libro en Barcelona (2003) donde se le ofrecía un homenaje a María del Socorro Tellado López." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Pocs dies després d'aquella peculiar comanda, la meva amiga va partir per a la fira del llibre a Barcelona (2003) on se li oferia un homenatge a Maria del Socors Tellado López. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="Logró acercársele y contarle de la familia a al otro lado del Atlántico que sobrevivía cada mes gracias a su pluma." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Va aconseguir acostar-s'hi i explicar de la família a l'altra banda de l'Atlàntic que sobrevivia cada mes gràcies a la seva ploma. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="La autora de Doloroso engaño (1990) se impresionó con la historia y le entregó una selección con cincuenta de sus títulos, acompañados de una carta manuscrita para la señora de La Víbora." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">L'autora de <span style="font-style: italic;">Dolorós engany</span> (1990) es va impressionar amb la història i li va entregar una selecció amb cinquanta dels seus títols, acompanyats d'una carta manuscrita per la senyora de La Víbora. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="Aquel regalo hizo hipar de agradecimiento a la librera de Suiza y especialmente al hijo de la bibliotecaria alternativa." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Aquell regal va fer hipar d'agraïment a la llibretera de Suïssa i especialment al fill de la bibliotecària alternativa. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="Él sabía muy bien lo que representaban aquellos nuevos ejemplares agregados a la colección materna." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Ell sabia molt bé el que representaven els nous exemplars agregats a la col.lecció materna. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="Sus páginas lograrían que en una deteriorada casa habanera hubiera más jabón, algo de aceite, otro poco de pan, zapatos para los niños y sueños para decenas de vecinos." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Les seves pàgines aconseguirien que en una deteriorada casa havanera hi hagués més sabó, una mica d'oli, una mica de pa, sabates per als nens i somnis per desenes de veïns.</span></span>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1145921859127722302.post-4679043123052767222010-03-15T14:05:00.000-07:002010-03-15T14:08:19.836-07:00Tropical mafia<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.desdecuba.com/generaciony/wp-content/uploads/2010/03/tropical_island.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 330px;" src="http://www.desdecuba.com/generaciony/wp-content/uploads/2010/03/tropical_island.jpg" alt="" border="0" /></a><span id="result_box" class="long_text"><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="Un chaparrón de sucesos está cayendo sobre Cuba." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Un xàfec de successos està caient sobre Cuba. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="Las primeras gotas llegaron apenas comenzar enero, con la muerte por desnutrición y frío de varias decenas de pacientes del Hospital Psiquiátrico habanero." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Les primeres gotes van arribar tot just començar gener, amb la mort per desnutrició i fred de diverses desenes de pacients de l'Hospital Psiquiàtric habanero. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="El aguacero de problemas arreció al fallecer Orlando Zapata Tamayo, empujado hacia el final por la desidia de sus carceleros y la testarudez de nuestros gobernantes." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">L'aiguat de problemes fort al morir Orlando Zapata Tamayo, empès cap al final per la desídia dels seus carcellers i la tossuderia dels nostres governants. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="Sobrevino entonces la huelga de hambre del periodista Guillermo Fariñas y con ella nuestras vidas cayeron al centro de un tornado político y social cuyos vientos huracanados crecen cada día." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Va sobrevenir llavors la vaga de fam del periodista Guillermo Fariñas i amb ella les nostres vides van caure al centre d'un tornado polític i social els vents huracanats creixen cada dia.<br /><br /></span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="Paralelamente a estas borrascas, una secuencia de posibles escándalos por corrupción ha venido a poner en jaque al poder en Cuba." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Paral.lelament a aquestes borrasques, una seqüència de possibles escàndols per corrupció ha vingut a posar en escac al poder a Cuba. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="Según rumores, se ha sabido de allegados a ministros con maletas de dólares escondidas en las cisternas, vuelos comerciales cuyos dividendos iban a manos de unos pocos y fábricas de jugos cuyas enormes plusvalías eran sacadas a toda velocidad del país." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Segons rumors, s'ha sabut d'afins a ministres amb maletes de dòlars amagat en les cisternes, vols comercials els dividends anaven a mans d'uns pocs i fàbriques de sucs les enormes plusvàlues eren tretes a tota velocitat del país. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="Entre los implicados, parece haber hombres que bajaron de la Sierra Maestra y que se enriquecieron otorgando licitaciones a empresarios extranjeros que les daban comisiones muy suculentas." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Entre els implicats, sembla haver homes que van baixar de la Sierra Maestra i que es van enriquir atorgant licitacions a empresaris estrangers que els donaven comissions molt suculentes. </span><span title="El Estado ha sido saqueado desde el propio Estado." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">L'Estat ha estat saquejat des del propi Estat. </span><span title="El desvío de recursos ha llegado a niveles en los que robar un poco de leche de una bodega parece un juego de niños." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">El desviament de recursos ha arribat a nivells en què robar una mica de llet d'un celler sembla un joc de nens. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="Los jerarcas del poder en esta Isla toman a manos llenas ya la carrera, como si intuyeran que el chubasco de hoy terminará por desplomarles el techo sobre las cabezas." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Els jerarques del poder en aquesta illa prenen a mans plenes i la cursa, com si intuís que l'xàfec d'avui acabarà per desplomar-se el sostre sobre els caps. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="Da la impresión de que el país está en liquidación y muchos – desde un uniforme verde olivo – aprovechan para llevarse lo poco que nos queda." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Dóna la impressió que el país està en liquidació i molts - des d'un uniforme verd olivera - aprofiten per emportar-se el poc que ens queda.<br /><br /></span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="La callada prensa, mientras tanto, nos habla de glorias pasadas, de aniversarios por cumplirse y afirma que la Revolución nunca ha estado más fuerte." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">La callada premsa, mentrestant, ens parla de glòries passades, d'aniversaris per complir i afirma que la Revolució mai ha estat més forta. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="Tras el telón, una serie de purgas se suceden y las auditorías palpan las vísceras de nuestras finanzas para determinar que no queda nada por hacer ante el avance de la corrupción." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Després el teló, una sèrie de purgues es succeeixen i les auditories palpen les vísceres de les nostres finances per determinar que no queda res per fer davant l'avanç de la corrupció. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="La generación de los históricos no sólo nos señaló el camino de la simulación, sino que nos ha sembrado la idea de que las arcas de la nación se manejan como el bolsillo personal." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">La generació dels històrics no només ens va assenyalar el camí de la simulació, sinó que ens ha sembrat la idea que les arques de la nació es manegen com la butxaca personal. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="Las aguas negras de las miserias éticas y morales, que ellos mismos han alimentado y propiciado, acabarán por ahogarnos a todos." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Les aigües negres de les misèries ètiques i morals, que ells mateixos han alimentat i propiciat, acabaran per ofegar a tots.</span></span>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1145921859127722302.post-79277457520989574342010-03-15T14:03:00.001-07:002010-03-15T14:04:48.228-07:00Narrar la notícia... viure la notícia<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://concordiacubana.files.wordpress.com/2010/03/coco_farinas.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 308px;" src="http://concordiacubana.files.wordpress.com/2010/03/coco_farinas.jpg" alt="" border="0" /></a><span id="result_box" class="long_text"><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="Contar lo que nos duele, escribir sobre aquello que hemos rozado, tocado y sufrido, trasciende la experiencia periodística para convertirse en un testimonio de vida." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Explicar el que ens fa mal, escriure sobre allò que hem fregat, tocat i patit, transcendeix l'experiència periodística per esdevenir un testimoni de vida. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="Hay un abismo de distancia entre las crónicas sobre un hombre en huelga de hambre y el acto de palparle las costillas que le sobresalen en los costados." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Hi ha un abisme de distància entre les cròniques sobre un home en vaga de fam i l'acte de palpar-li les costelles que li sobresurten en els costats. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="De ahí que ninguna entrevista pueda reproducir los ojos llorosos de Clara –la esposa de Guillermo Fariñas– mientras cuenta que para la hija de ambos el padre está enfermo del estómago y por eso enflaquece cada día." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">D'aquí que cap entrevista pugui reproduir els ulls plorosos de Clara-la dona de Guillermo Fariñas-mentre compte que per a la filla de tots dos el pare està malalt de l'estómac i per això amagrit cada dia. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="Ni siquiera un largo reportaje conseguiría describir el pánico inducido por la cámara que –a cien metros de la casa de este villaclareño– observa y filma a quienes se acercan al número 615 A de la calle Alemán." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Ni tan sols un llarg reportatge aconseguiria descriure el pànic induït per la càmera que-a cent metres de la casa d'aquest villaclareño-observa i filma a qui s'acosten al nombre 615 A del carrer Alemany.<br /><br /></span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="Acumular párrafos, compilar citas y mostrar grabaciones, no alcanza a transmitir los olores del Cuerpo de Guardia a donde trasladaron ayer a Fariñas." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Acumular paràgrafs, compilar cites i mostrar gravacions, no arriba a transmetre les olors del Cos de Guàrdia a on van traslladar ahir a Fariñas. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="Se me hace insoportable la culpa de haber llegado tarde a pedirle que volviera a comer, a persuadirlo de evitar que su salud sufriera un daño irreversible." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Se'm fa insuportable la culpa d'haver arribat tard a demanar-li que tornés a menjar, a persuadir d'evitar que la seva salut patís un dany irreversible. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="Durante el viaje en la carretera hilvané algunas frases para convencerlo de no llegar hasta el final, pero antes de entrar en la ciudad un SMS me confirmó su hospitalización." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Durant el viatge a la carretera embastar algunes frases per convèncer de no arribar fins al final, però abans d'entrar a la ciutat un SMS em va confirmar la seva hospitalització. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="Le iba a decir “Ya lo has logrado, has ayudado a quitarles la máscara” y en lugar de eso tuve que pronunciar palabras de consuelo para la familia, sentarme en su ausencia en aquella sala del humilde barrio de La Chirusa." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Li havia de dir "Ja ho has aconseguit, has ajudat a treure'ls la màscara" i en lloc d'això vaig haver de pronunciar paraules de consol per a la família, seure en la seva absència en aquella sala de l'humil barri de La Chirusa.<br /><br /></span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="¿Por qué nos han llevado hasta este punto?" onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Per què ens han portat fins aquest punt? </span><span title="¿Cómo han podido cerrar todos los caminos del diálogo, el debate, la sana disensión y la necesaria crítica?" onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Com han pogut tancar tots els camins del diàleg, el debat, la sana dissensió i la necessària crítica? </span><span title="Cuando en un país se suceden este tipo de protestas de estómagos vacíos, hay que cuestionarse si a los ciudadanos se les ha dejado otra vía para mostrar su inconformidad." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Quan en un país es succeeixen aquest tipus de protestes de estómacs buits, cal qüestionar si als ciutadans se'ls ha deixat una altra via per mostrar la seva inconformitat. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="Fariñas sabe que jamás le darán un minuto en la radio, que su criterio no será tomado en cuenta en ninguna reunión del parlamento y que su voz no podrá alzarse, sin penalización, en una plaza pública." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Fariñas sap que mai li donaran un minut a la ràdio, que el seu criteri no serà tingut en compte en cap reunió del parlament i que la seva veu no podrà alçar-se, sense penalització, en una plaça pública. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="Negarse a ingerir alimentos fue la forma que encontró para mostrar el desespero de vivir bajo un sistema que ha constituido la mordaza y la máscara en sus “conquistas” más acabadas." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Negar-se a ingerir aliments va ser la forma que va trobar per mostrar la desesperació de viure sota un sistema que ha constituït la mordassa i la màscara en les seves "conquestes" més acabades.<br /><br /></span><span title="Coco no puede morir." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Coco no pot morir. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="Porque en la larga procesión funeraria donde van Orlando Zapata Tamayo, nuestra voz y la soberanía ciudadana que hace rato nos asesinaron… ya no cabe un muerto más." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Perquè a la llarga processó funerària on van Orlando Zapata Tamayo, la nostra veu i la sobirania ciutadana que fa estona ens van assassinar ... ja no hi ha un mort més.</span></span>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1145921859127722302.post-41189162151112748832010-03-08T14:13:00.000-08:002010-03-08T14:16:11.904-08:00Casa de vidre<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://external.ak.fbcdn.net/safe_image.php?d=5ac91a52a1796651a137403f23ab6bf5&url=http%3A%2F%2Fwww.desdecuba.com%2Fgeneraciony%2Fwp-content%2Fuploads%2F2010%2F03%2Fradiografia.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 340px;" src="http://external.ak.fbcdn.net/safe_image.php?d=5ac91a52a1796651a137403f23ab6bf5&url=http%3A%2F%2Fwww.desdecuba.com%2Fgeneraciony%2Fwp-content%2Fuploads%2F2010%2F03%2Fradiografia.jpg" alt="" border="0" /></a><span id="result_box" class="long_text"><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="Junto a la telenovela brasileña, los documentales pirateados al Discovery Channel y la aburrida mesa redonda, coexiste una modalidad de reportajes televisivos émulos de la zaga de “Big Brother”." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Al costat de la telenovella brasilera, els documentals piratejats al Discovery Channel i l'avorrida taula rodona, coexisteix una modalitat de reportatges televisius èmuls de la nissaga de "Big Brother". </span><span title="En nuestra pantalla chica ,vemos a ciudadanos filmados por cámaras ocultas y asistimos a la divulgación de los mensajes contenidos en sus buzones de correo electrónico, sin que para ello haya mediado la orden de un juez." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">A la nostra pantalla petita, veiem a ciutadans filmats per càmeres ocultes i assistim a la divulgació dels missatges continguts en les seves bústies de correu electrònic, sense que per això hagi mediat l'ordre d'un jutge. </span><span title="Como si viviéramos en una casa de cristal inspeccionada por el ojo severo del estado, hasta la propia empresa telefónica graba las conversaciones de sus clientes y las transmite a once millones de atónitos espectadores." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Com si visquéssim en una casa de vidre inspeccionada per l'ull sever de l'estat, fins a la pròpia empresa telefònica grava les converses dels seus clients i les transmet a onze milions d'atònits espectadors.<br /><br /></span><span title="La última modalidad de esta disección pública es poner a declarar a doctores que, violando la privacidad de lo dicho en una consulta –hecho tan grave como el del sacerdote que revela los secretos de confesión- hablan de los pormenores de un caso médico." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">L'última modalitat d'aquesta dissecció pública és posar a declarar doctors que, violant la privacitat del que s'ha dit en una consulta-fet tan greu com el del sacerdot que revela els secrets de confessió-parlen dels detalls d'un cas mèdic. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="Salen fotos del interior de las viviendas y de los refrigeradores de quienes han osado contravenir a la opinión oficial, mientras el paparazzi y el policía político se funden en un solo personaje muy cercano al voyeur." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Surten fotos de l'interior dels habitatges i dels refrigeradors dels qui han gosat contravenir a l'opinió oficial, mentre el paparazzi i el policia polític es fonen en un sol personatge molt proper al voyeur. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="No me extrañaría que en algún dossier –esperando por ser sacado a la luz- aparezca el cuerpo desnudo de un inconforme, como si estar encuero fuera la prueba irrefutable de su “maldad”." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">No m'estranyaria que en algun dossier-esperant per ser tret a la llum-aparegui el cos nu d'un inconforme, com si estar despullats fos la prova irrefutable de la seva "maldat".<br /><br /></span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="Imágenes sacadas de contexto, frases editadas y ángulos desfavorables para generar aversión en la opinión pública, son algunas de las técnicas sobre las que se construyen estos informes televisivos." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Imatges tretes de context, frases editades i angles desfavorables per generar aversió a l'opinió pública, són algunes de les tècniques sobre les quals es construeixen aquests informes televisius. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="En ninguno de ellos se entrevista a la “víctima”, pues así evitan que la adocenada audiencia compruebe que comparte con ella las opiniones críticas." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">En cap d'ells s'entrevista a la "víctima", ja que així eviten que l'adotzenada audiència comprovi que comparteix amb ella les opinions crítiques. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="Para mala suerte de los burdos productores de este tipo de reality show, la tecnología en manos ciudadanas ha comenzado a hacer transparentes también las paredes de sus vidas." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Per mala sort dels grollers productors d'aquest tipus de reality show, la tecnologia en mans ciutadanes ha començat a fer transparents també les parets de les seves vides. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="Después de haber sido observados largamente, comprobamos ahora que hay un agujero para mirar al otro lado de la cerca." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Després d'haver estat observats llargament, comprovem ara que hi ha un forat per mirar l'altre costat de la tanca. </span></span>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1145921859127722302.post-54535117757492672122010-03-06T13:46:00.000-08:002010-03-06T13:52:38.469-08:00El vot erm<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.desdecuba.com/generaciony/wp-content/uploads/2010/03/citacion.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 163px;" src="http://www.desdecuba.com/generaciony/wp-content/uploads/2010/03/citacion.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><span id="result_box" class="long_text"><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="Veo a mis conciudadanos ir como autómatas a la bodega, vegetar mansamente en el trabajo y colar sin esperanzas las boletas en las urnas." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Veig els meus conciutadans anar com autòmats al celler, vegetar mansament en el treball i colar sense esperances les butlletes a les urnes. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="Sus vidas transcurren mientras compran el pan –cada vez más pequeño-, cobran el simbólico salario que no les alcanza ni para malvivir y alzan la mano en las asambleas de nominación de candidatos." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Les seves vides transcorren mentre compren el pa -cada vegada més petit-, cobren el simbòlic salari que no els arriba ni per a malviure i alcen la mà en les assemblees de nominació de candidats. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="Ninguno de los elegidos en el actual proceso electoral logrará resolverles esos problemas cotidianos que lastran la vida en Cuba." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Cap dels elegits en l'actual procés electoral aconseguirà resoldre'ls aquests problemes quotidians que llasten la vida a Cuba. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="De los propuestos, apenas si se conoce su foto y una biografía colmada de “hazañas”, en la que se declara –casi siempre- que tienen “un origen humilde”." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Dels proposats, amb prou feines es coneix la seva foto i una biografia plena de "gestes", en la qual es declara-gairebé sempre-que tenen "un origen humil". </span><span title="No aparece siquiera mencionada una palabra acerca de sus programas o intenciones después que asuman el nuevo cargo." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">No apareix tan sols esmentada una paraula sobre els seus programes o intencions després que assumeixin el nou càrrec.<br /><br /></span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="Curiosamente, casi todos los que lleguen a delegados de circunscripción son militantes del PCC y ponen su disciplina partidista por encima de los deberes para con los electores." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Curiosament, gairebé tots els que arribin a delegats de circumscripció són militants del PCC i posen la seva disciplina partidista per sobre dels deures envers els electors. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="No van a representarnos frente al gobierno, ni a ser nuestra voz proyectada hacia las instituciones, sino que fungirán como los heraldos de las malas nuevas llegadas desde arriba, canales de transmisión de esas regulaciones y directrices que decidan unos pocos." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">No ens representaran davant del govern, ni a ser la nostra veu projectada cap a les institucions, sinó que fungirán com els heralds de les males noves arribades des de dalt, canals de transmissió d'aquestes regulacions i directrius que decideixin uns pocs. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="En más de treinta años de su existencia estos representantes del Poder Popular no han logrado que la basura se recoja eficientemente, las panaderías trabajen con calidad y las fosas albañales no supuren por todas partes." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">En més de trenta anys de la seva existència aquests representants del Poder Popular no han aconseguit que les escombraries es reculli eficientment, les fleques treballin amb qualitat i les fosses no supuren per tot arreu. </span><span title="Tampoco encarnan la heterogeneidad de tendencias existentes en nuestra sociedad." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Tampoc encarnen l'heterogeneïtat de tendències existents en la nostra societat. </span><span title="Han llegado a esos puestos más por su probada fidelidad que por su capacidad de gestión." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Han arribat a aquests llocs més per la seva provada fidelitat que per la seva capacitat de gestió.<br /><br /></span><span title="Esta noche es la reunión para proponer candidatos en la zona de bloques de concreto donde vivo." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Aquesta nit és la reunió per proposar candidats a la zona de blocs de concret on visc. </span><span title="La citación ha llegado desde hace un par de días mientras en la tele nos convocaban a elegir a los mejores y más capaces." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">La citació ha arribat des de fa un parell de dies mentre a la tele ens convocaven a elegir els millors i més capaços. </span><span title="Sin embargo, no me queda ni pizca de fe en un mecanismo que ha probado su inoperatividad y su sectarismo." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Tanmateix, no em queda gens de fe en un mecanisme que ha provat la seva inoperativitat i el seu sectarisme. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="Me gustaría levantar la mano por el vecino de verbo firme y proyectos concretos que vive al frente, pero hay órdenes de salirle al paso a quien nomine a un “disidente”, incluso a esos que sólo parecen ser proclives al cambio." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">M'agradaria aixecar la mà pel veí de verb ferm i projectes concrets que viu al capdavant, però hi ha ordres de sortir-li al pas a qui nomini a un "dissident", fins i tot a aquells que només semblen ser proclius al canvi. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="Existen muchas posibilidades de que sea ratificado el mismo delegado que desde hace más de diez años nos promete soluciones, a sabiendas que no está en sus manos cumplirlas." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Hi ha moltes possibilitats que sigui ratificat el mateix delegat que des de fa més de deu anys ens promet solucions, sabent que no està a les seves mans complir-les. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="Él es el cómodo candidato de estas elecciones baldías, y nosotros meros figurines que deben alzar la mano o rellenar la boleta." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Ell és el còmode candidat d'aquestes eleccions ermes, i nosaltres mers figurins que han d'alçar la mà o omplir la boleta.</span></span>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1145921859127722302.post-58351290400069000532010-03-03T02:04:00.000-08:002010-03-03T02:10:42.323-08:00Al corredor dels condemnats a quedar-se<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.desdecuba.com/generaciony/wp-content/uploads/2010/03/cerca.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="http://www.desdecuba.com/generaciony/wp-content/uploads/2010/03/cerca.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><span id="result_box" class="long_text"><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="La señora levanta el cuño y lo acerca a la hoja, para finalmente colocarlo a un lado sin haber estampado tu permiso de salida." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">La senyora aixeca l'encuny i l'acosta a la fulla, per finalment posar-lo a un costat sense haver estampat el teu permís de sortida. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="“Usted no está autorizada a viajar” -te dice- y todos en la oficina escuchan la frase que te condena a quedarte recluida en esta Isla. En las otras mesas, los solicitantes se miran a los pies para evitar que tus ojos se topen con" onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">"Vostè no està autoritzada a viatjar"-et diu-i tots a l'oficina escolten la frase que et condemna a quedar reclosa en aquesta illa. A les altres taules, els sol·licitants es miren als peus per evitar que els teus ulls topin amb </span><span title="los de ellos buscando solidaridad." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">els d'ells buscant solidaritat. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="Los militares que pasan te escrutan de arriba abajo con el reproche de quien piensa “algo habrá hecho, para que no la dejen salir”." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Els militars que passen t'escruten de dalt a baix amb el retret de qui pensa "alguna cosa haurà fet, perquè no la deixin sortir".<br /><br /></span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="Hasta el último minuto pensaste que a lo mejor los archivos del Ministerio del Interior no estarían tan organizados y tu historial de inconformidades no saldría a relucir." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Fins a l'últim minut vas pensar que potser els arxius del Ministeri de l'Interior no estarien tan organitzats i l'historial d'inconformitats no sortiria a la llum. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="Frecuentemente especulabas que una secretaria iría por una pizza justo en el momento en que revisaba tu expediente y los tirones de su estómago la harían ponerlo –a toda velocidad– en el montoncito de los aprobados." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Freqüentment especulaves que una secretària aniria a per una pizza just en el moment en què revisava el teu expedient i les estirades del seu estómac el farien posar -a tota velocitat- en el munt dels aprovats. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="Bien sabes del efecto que el queso derretido y la salsa de tomate puede causar en un burócrata que mira su reloj a las tres de la tarde." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Bé saps de l'efecte que el formatge fos i la salsa de tomàquet pot causar en un buròcrata que mira el rellotge a les tres de la tarda.<br /><br /></span><span title="Sin embargo, la opción de la negligencia estatal no funcionó esta vez." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">No obstant això, l'opció de la negligència estatal no va funcionar aquesta vegada. Van detectar </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="Detectaron tu caso desde que presentaste las primeras planillas para un viaje hacia el Sur." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">el teu cas des que vas presentar els primers fulls per a un viatge cap al sud. </span><span title="Algún jefe con rango de teniente coronel habrá sonreído al ver que finalmente estabas en sus manos." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Algun cap amb rang de tinent coronel haurà somrigut en veure que finalment estaves a les seves mans. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="Después de creerte que podías actuar como un hombre libre, diciendo tus opiniones a viva voz y publicando artículos sin seudónimo, habías llegado al punto donde te harían sentir todos los muros, todas las rejas, todos los candados." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Després de creure't que podies actuar com un home lliure, dient les teves opinions a viva veu i publicant articles sense pseudònim, havies arribat al punt on et farien sentir tots els murs, totes les reixes, tots els cadenats.<br /><br /></span><span title="No tienes antecedentes penales, jamás has sido condenada por un tribunal y tus delitos más frecuentes consisten en comprar queso o leche en el mercado negro." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">No tens antecedents penals, mai has estat condemnada per un tribunal i els teus delictes més freqüents consisteixen a comprar formatge o llet en el mercat negre. </span><span title="No obstante, acabas de comprobar que sigues purgando un castigo." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">No obstant això, acabes de comprovar que segueixes purgant un càstig. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="Tu sentencia es quedarte tras los barrotes de este archipiélago, recluida por esa franja de mar que algunos ingenuos consideran un puente y no el foso insalvable que realmente es." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">La teva sentència és quedar darrere dels barrots d'aquest arxipèlag, reclosa per aquesta franja de mar que alguns ingenus consideren un pont i no el fossat insalvable que realment és. </span><span title="Nadie va a dejarte salir, porque eres una reclusa con un número pegado a la espalda, aunque creas que llevas la blusa que sacaste del armario esta mañana." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Ningú et deixarà sortir, perquè ets una reclusa amb un número enganxat a l'esquena, encara que creguis que portes la brusa que vas treure de l'armari aquest matí. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="Estás en el calabozo de los “peregrinos inmóviles”, en la celda de los obligados a permanecer." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Ets al calabós dels "pelegrins immòbils", a la cel·la dels obligats a romandre.<br /><br /></span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="Por la ventana una voz te recrimina por no haberte callado, fingido un poco… llevado la máscara para poder viajar." onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">Per la finestra una veu et recrimina per no haver callat, fingit una mica ... portat la màscara per poder viatjar. </span><span title="¡No podrás ver la luz hasta que se eche abajo toda la cárcel!" onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">No podràs veure la llum fins que vingui a baix tota la presó!</span></span>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1145921859127722302.post-82690785936754731342010-03-01T12:31:00.000-08:002010-03-01T12:35:07.551-08:00Ganes de cridar<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.desdecuba.com/generaciony/wp-content/uploads/2010/02/gato.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 510px;" src="http://www.desdecuba.com/generaciony/wp-content/uploads/2010/02/gato.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><span id="result_box" class="long_text"><span title="La vida nunca vuelve a la normalidad.">La vida mai torna a la normalitat. </span><span title="No retorna a ese momento antes de la tragedia que ahora –ilusoriamente- evocamos como un período de calma.">No retorna a aquell moment abans de la tragèdia que ara -il·lusòriament- evoquem com un període de calma. </span><span title="Abro la agenda, intento reanudar mi vida, el blog, los mensajes en Twitter… pero nada me sale.">Obro l'agenda, intento reprendre la meva vida, el blog, els missatges a Twitter... però res em surt. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="Estos últimos días han sido demasiado intensos.">Aquests últims dies han estat massa intensos. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="Sólo tengo cabeza para repasar el rostro en penumbras de Reina Tamayo frente al necrocomio, donde preparó y vistió a su hijo para el viaje más largo.">Només tinc cap per a repassar el rostre en penombres de Reina Tamayo davant del <span style="font-style: italic;"> necrocomio</span>, on va preparar i va vestir el seu fill per al viatge més llarg. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="Después, se me apilan las imágenes del miércoles: detenciones, golpes, violencia, un calabozo con peste a orine que colindaba con otro donde Eugenio Leal y Ricardo Santiago exigían sus derechos.">Després, se m'apilen les imatges del dimecres: detencions, cops, violència, un calabós amb pudor a orina que al costat d'un altre on Eugenio Leal i Ricardo Santiago exigien els seus drets. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="El resto del tiempo ha sido caminar como un maniquí, mirar sin ver, teclear con furia.">La resta del temps ha estat caminar com un maniquí, mirar sense veure, teclejar amb fúria.<br /><br /></span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="Así no hay quien escriba una línea coherente y moderada.">Així no hi ha qui escrigui una línia coherent i moderada. </span><span style="background-color: rgb(255, 255, 255);" title="Tengo tantas ganas de gritar, pero me quedé ronca el 24 de febrero">Tinc tantes ganes de cridar, però em vaig quedar ronca el 24 de febrer.</span></span>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1145921859127722302.post-7675180790878031492010-02-09T10:44:00.001-08:002010-02-09T10:44:22.245-08:00Cuidar allò que és propi, robar allò d'altri<meta content="text/html; charset=utf-8" http-equiv="Content-Type"></meta><meta content="Word.Document" name="ProgId"></meta><meta content="Microsoft Word 11" name="Generator"></meta><meta content="Microsoft Word 11" name="Originator"></meta><link href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5Credactor%5CCONFIG%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml" rel="File-List"></link><style>
<!--
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";}
p
{mso-margin-top-alt:auto;
margin-right:0cm;
mso-margin-bottom-alt:auto;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style> <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEAN3MUH_3a6hajuPe5jQ9mYuLFTGMqZRB8VEO4QCKvwTUmM6H1Ay7b7fPLLLh-tHxKOt_FQxGyXqutvFLhMvEhHRfvw1Uhg-LsVgnLZmd9ehJMuKwNFAQ4zOBmnVLqivz_0rJRWuc-daQ/s1600-h/rejas.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEAN3MUH_3a6hajuPe5jQ9mYuLFTGMqZRB8VEO4QCKvwTUmM6H1Ay7b7fPLLLh-tHxKOt_FQxGyXqutvFLhMvEhHRfvw1Uhg-LsVgnLZmd9ehJMuKwNFAQ4zOBmnVLqivz_0rJRWuc-daQ/s320/rejas.jpg" /></a></div><div style="text-align: justify;">Per la nit, vigila els solcs plantats de malanga i la cria de moltons, amb una escopeta curta de fabricació casolana. És l’obra d’un improvisat armer que va soldar un tros de canonada de poc diàmetre a la recàmera rústica de la que sobresurt l’irregular percussor. És suficient el so –a mitja matinada- del rasclar de l’enginyós artefacte perquè surtin corrent els que pretenen robar-li la collita. Quan la porca ha parit, crida a un germà que viu al poble i acompanyats d’aquell artilugi –creat per la necessitat- fan guàrdia fins que surti el sol.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Molts pagesos utilitzen armes il·legals que han estat comprades o produïdes de forma alternativa. Sense elles, el fruit de mesos de treball podria acabar amb mans dels “depredadors” de sembrats, ombres fonedisses que es mouen en l’obscuritat. Les penúries han augmentat els robatoris als camps cubans i obligat als vilatans a salvaguardar ells mateixos els seus recursos. D’aquí que proliferin els gossos agressius i les escopetes manufacturades, especialment a les finques on hi ha vaques. La lliura de carn de vaca a dos pesos convertibles en un mercat negre que es nodreix del robatori i sacrifici il·legal, a pesar de les prolongades condemnes de presó que aquests delictes comporten.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Per als guardians d’allò propi, ha estat una sorpresa l’anunci oficial de que “amb caràcter excepcional i per només una vegada (...) les persones naturals i jurídiques residents a l’illa que tinguin en el seu poder armes de foc sense la corresponent llicència podran obtenir el degut registre”. Existeix, tot i això, la convicció tàcita que qui anunciï públicament una possessió similar obtindrà com a resposta la confiscació. Davant d’aquest temor, pocs confessaran que guarden el fred metall en algun lloc de casa seva i seguiran preferint el risc de no tenir papers a la inseguretat de quedar-se sense protecció. Per a la nostra alarma, aquests instruments rústics també serveixen a qui, sense tenir finca ni animals que preservar, amenacen a l’altre costat de la reixa, disposats fins i tot a disparar amb l’objectiu d’emportar-se allò que no és seu. </div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1145921859127722302.post-13588009302823262172010-02-09T10:21:00.001-08:002010-02-09T10:22:31.113-08:00Sense rumb<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8Gj4_e6N3kGCUoWNC3CxjFDKo9x9uyDsYGb-KMLhdKEojZB1UI1jnPtQ-k4U2Oy5ECFSQi-UzAwYXRG4AL7iGzEBOtGEpmMO8fnkDw0jI3T1q600vWlXNaH_XZMtg_w0ghDPKj9p9FlAD/s1600-h/tropical_island.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8Gj4_e6N3kGCUoWNC3CxjFDKo9x9uyDsYGb-KMLhdKEojZB1UI1jnPtQ-k4U2Oy5ECFSQi-UzAwYXRG4AL7iGzEBOtGEpmMO8fnkDw0jI3T1q600vWlXNaH_XZMtg_w0ghDPKj9p9FlAD/s320/tropical_island.jpg" /></a></div>Ens vam habituar a les xifres engreixades, al secretisme quan alguna cosa anava malament i a un producte interior brut que mai reflectia el contingut de les nostres butxaques. Durant dècades, els informes econòmics van tenir la capacitat d’amagar, darrere de pàgines plenes de números i anàlisis, la gravetat dels problemes. Entre els llicenciats en la ciència inexacta de les finances, n’hi va haver alguns que es van atrevir a descobrir la falsedat de certs números –com Oscar Espinosa Chepe- i van ser penalitzats amb un “pla pijama” de desocupació i estigmatització.<br />
<br />
Aquesta setmana, la lectura del anàlisis –seriós i ben argumentat- publicat pel presbiteri Boris Moreno a la revista Palabra Nueva ha augmentat el meu nerviosisme sobre el col•lapse que se’ns aproxima. Amb el suggerent títol de “¿Hacia dónde va la barca cubana? Una mirada al entorno económico”, l’autor ens alerta d’una caiguda –en picat- de l’estat material i financer de la Illa Paraules que haurien d’aterrar-nos, si no fos perquè les orelles se’ns han tornat un tant impermeables a les males notícies, de tant capbussar-nos en les aigües de la improductivitat i l’escassetat.<br />
<br />
Concordo amb el Màster en Ciències Econòmiques en què la primera i més important mesura a prendre és “el compromís formal del govern en reconèixer la capacitat d’opinar de tots els ciutadans sense que això impliqui represàlies de cap tipus. Hauríem d’eliminar del nostre entorn els qualificatius que restringeixen l’intercanvi d’idees i opinions”.<br />
<br />
Després de llegir això, em figuro a la meva veïna, comptadora retirada, dient en veu alta els seus criteris sobre la necessitat de permetre l’empresa privada sense que això li suposi un meeting de rebuig davant del seu portal. Costa projectar quelcom així, ja ho sé, però acaricio la idea que algun dia –sense el temor a que els acusin de “mercenaris a sou d’una potència estrangera”- milers passaran a fer els seus apunts i a plantejar solucions. Quin capital enorme recuperarà Cuba!<br />
<br />
Encara que les arques no s’ompliran només amb propostes i raonament, la nostra experiència ens assenyala que el voluntarisme i les exclusions només han contribuït a buidar-les.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1145921859127722302.post-84001302521823614932010-02-06T03:04:00.001-08:002010-02-06T03:04:58.949-08:00"Àngels de la guarda"<meta content="text/html; charset=utf-8" http-equiv="Content-Type"></meta><meta content="Word.Document" name="ProgId"></meta><meta content="Microsoft Word 11" name="Generator"></meta><meta content="Microsoft Word 11" name="Originator"></meta><link href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5Credactor%5CCONFIG%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml" rel="File-List"></link><style>
<!--
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";}
p
{mso-margin-top-alt:auto;
margin-right:0cm;
mso-margin-bottom-alt:auto;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style> <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEio1VFeXFdz4cxXi2Gog2HGITN5ddEhCMd3Dpat1cf7MtT3j5sjP_FBKjmxyHJsvFjd_axqgLzkYuBNyCAL-bV4-giDq4hmCjWtVM55tTsNReKjXPhu2aflk4lEqAIwY6pMF-zbts_8d4Gi/s1600-h/legal_sonar1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEio1VFeXFdz4cxXi2Gog2HGITN5ddEhCMd3Dpat1cf7MtT3j5sjP_FBKjmxyHJsvFjd_axqgLzkYuBNyCAL-bV4-giDq4hmCjWtVM55tTsNReKjXPhu2aflk4lEqAIwY6pMF-zbts_8d4Gi/s320/legal_sonar1.jpg" /></a></div><div style="text-align: justify;">Veig policies per totes parts. No sé si els tinc pegats a la retina o és que en els últims mesos n’ha augmentat –de forma alarmant- el número. Van en camions Mercedes Benz, es paren per les cantonades i fins i tot mostren els seus gossos pastors en diversos punts de la ciutat. Mentre centenars de modernes i arrodonides càmares ens miren des de dalt, aquests uniformats ens controlen al nivell del carrer i de les seves voreres trencades. Surten del no res i desapareixen quan més ens fan falta. Sagaços en detectar un sac de ciment transportat sense papers, en rares ocasiones sorgeixen a la nit en un barri marginal on el número de delictes creix i creix.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">També estan els vestits de civil, aquests “àngels de la guarda” que tenen presència fixa en qualsevol cua, centre cultural o aglomeració humana. Ja no són tan fàcils de detectar, perquè han canviar els pullovers de ratlles les camises de quadres i el tall militar dels seus pentinats, per disfresses que van des de petites trenes amb comptes de colors fins als calçotets que sobresurten més amunt dels pantalons. Ara porten telèfons mòbils, ulleres de sol, sandàlies de cuir, però se’ls segueix notant que estan fora de lloc, amb l’expressió de qui no encaixa en la situació sobre la que informa. Van al Festival de Cine, però mai han vist una pel·lícula de Fellini; estan a les galeries, encara que són incapaços de determinar si el que veuen és un quadre figuratiu o abstracte. En fi, els han ensenyat a camuflar-se, però no han pogut esborrar-los-hi el rictus de menyspreu que posen davant aquestes “debilitats petitburgeses” que són l’art i les seves manifestacions.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">No obstant això, el que més temo no és al grup dels que porten la placa de metall numerada damunt del pit ni al dels encoberts que redacten informes, sinó al policia coercitiu que tots portem a dins. Aquest que fa sonar el xiulet de la por per a advertir-nos que no ens atrevim i que remou les manilles de la indiferència cada vegada que se’ns acumulen les crítiques o les opinions. Ha passat per l’Acadèmia de l’autocensura i és un soldat destre en assenyalar-nos els camins que no ens portaran dificultats. El seu codi penal té potser un parell d’articles breus: Primer. “No et fiquis en problemes” i Segon. “El que tu fas no canviarà res”. Si ens aixequem un dia amb ganes de fer callar els cops de les seves botes dins del nostre cap, llavors ens recorda les reixes, els tribunals, la fredor d’una presó de província. No necessita aixecar la porra contra les nostres costelles, doncs sap tocar els ressorts de la por i executar les claus de kàrate que deixen el nostre cos adolorit per anticipat, immobilitzat, davant la frase de “Queda’t tranquil, és millor esperar”.</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1145921859127722302.post-108336827367864942010-02-04T06:28:00.000-08:002010-02-04T06:28:26.526-08:00Dos mondes i quatre mercats<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipeHhlQD1MZXoJNOel2SktB_RfTNhEU9HyCHJCpdmVWMksIEWGhkAXS8ktX9OK2LxAn9TpRPfCq0O3jpbw8ih3rJjx3Agg8eTt63fHnyuh5OTlvJ5omqgxr7WkEkB1P_TtovwymG-IVhSg/s1600-h/bucanero.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipeHhlQD1MZXoJNOel2SktB_RfTNhEU9HyCHJCpdmVWMksIEWGhkAXS8ktX9OK2LxAn9TpRPfCq0O3jpbw8ih3rJjx3Agg8eTt63fHnyuh5OTlvJ5omqgxr7WkEkB1P_TtovwymG-IVhSg/s320/bucanero.jpg" /></a></div><div style="text-align: justify;">Té vuit anys i una confusió enorme. Avui al matí, la seva mare li ha posat una moneda de 25 centaus després de dir-li "aquí tens cinc pesos". Va mirar la superfície brillant amb l'escut de la república calat en una cara i al dors l'espigada torre de la ciutat de Trinitat. Encara que va néixer en un país econòmicament esquizofrènic, encara no està acostumada a alternar dels pesos cubans als seus parents convertibles. A l'escola, la mestra mai li ha parlat de l'assumpte; per a explicar-li-ho es necessitaria tota una assignatura de tot un semestre. Tampoc a casa seva li aclareixen massa, com si els adults els semblés normal que a les butxaques es barregessin dos exemplars monetaris.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">A Cuba, existeixen quatre formes de mercat i dos diferents tipus de diner per a pagar-hi. Cada matí les mestresses de casa esbossen al seu cap -sense massa escarafalls- el pla de quin d'aquests utilitzaran per a comprar i en quin lloc. És una operació aritmètica que porta uns segons, darrere dels quals hi ha tres lustres d'haver assumit la dolarització i el seu posterior "fantasma", el peso convertible. La conversió es fa constantment i hi ha venedores que accepten tant aquests simbòlics bitllets que ens lliuren en el sou que els altres amb un valor 24 vegades més gran. Per una pinya podem pagar tant 10 pesos en moneda nacional -el sou d'una jornada de treball- com 50 centaus de l'anomenat popularment "chavito". Alguns turistes no estan al corrent d'aquest embolic i adquireixen a la reina de les fruites amb una desena de pesos convertibles. Aquest dia el mercader tanca ràpid el lloc i torna a casa feliç de l'equívoc.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">La generació del meu fill no aconsegueix comprendre com és això de viure amb una sola moneda. Crec que tenen un desenvolupament especial en la zona del cervell on acaba per accpetar-se l'absurd, en aqeustes connexions neuronals que tramiten l'inadmisible. Realitzen les conversions canviàries amb la facilitat de qui ha après dos llengües desde petit i les intercal·la sense gran esforç. Només que l'aprenentatge de diversos idiomes sempre és quelcom enriquidor, però assumir com a natural la dualitat financera és accpetar que hi ha dues possibles vides. Una d'elles és aplanada i gris, com els centaus nacionals i l'altra -que li està vegada en tota la seva extensió a bona part de la població- sembla plena de colors i filigranes, a l'estil del bitllet de 20 pesos convertibles.</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1145921859127722302.post-56715177616743283082010-02-02T09:03:00.000-08:002010-02-02T09:03:27.966-08:00La informació proscrita<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKI46ONsh23aKjbEfqDNuDWi6o4gNXNdLEJUE4Qs2ItzyzQG47eF7YfXdEFaO8_FivYDH7xOIQvQyO2inpbgfBElvJLPskKyeMZt7bUJzjtEKQc39BT7XQh_I3CQYD2C-m2kGN47rsJTo5/s1600-h/camara.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKI46ONsh23aKjbEfqDNuDWi6o4gNXNdLEJUE4Qs2ItzyzQG47eF7YfXdEFaO8_FivYDH7xOIQvQyO2inpbgfBElvJLPskKyeMZt7bUJzjtEKQc39BT7XQh_I3CQYD2C-m2kGN47rsJTo5/s320/camara.jpg" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Rumors que es propaguen, murmuris convertits en notes oficials i diaris que expliquen -diverses setmanes després- el que ja sap tot el país. Hem passat del racionament informatiu a un veritable "destape" que flueix en paral·lel a la censura dels mitjans oficials. La nostra glasnost no ha estat impulsada des de les oficines i els ministeris, sinó que ha sorgit als telèfons mòbils, amb les càmares digitals i les memòries portàtils. El mateix mercat negre que ens ha abastit de llet en pols o detergent, ara ofereix connexions il·legals a Internet i programes televisius que arriben a través de les prohibides antenes parabòl·liques.<br />
</div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;">D'aquesta manera hem sabut dels successos ocorreguts a Veneçuela durant la passada setmana. El meu propi mòbil ha estat quasi a punt de col·lapsar-se de tants missatges explicant-me les protestes estudiantils i el tancament de diversos canals. Còpia d'aquests titulars breus els he reenviat a tota la meva agenda de contactes, en una xarxa que remedia la transmissió viral: jo contagio a diversos i ells a la vegada inoculen el bacil de la informació a un centenar. No hi ha manera de parar aquesta forma de difondre les notícies, doncs no utilitza una estructura fixa sinó que muta i s'adapta davant de cada circumstància. És antihegemònica, encara que la parauleta adquirei connotacions diferents en el cas cubà, on l'hegemnoa la té Granma, la Mesa Redonda i el DOR*.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Vam saber de les morts a l'hospital psiquiátric dies abans de l'anunci oficial, de la sort dels defenestrats de març de 2009 estem al corrent a través de "ràdio bemba" i un dia sabrem que ha arribat el "final", abans que autoritzin a explicar-lo a la premsa. El caudal d'informacions s'ha quintuplicat, encara que això no obeexi a una decisió governamental de proverïr-nos de majors referències, sinó al desenvolupament tecnològic, que ens ha permès saltar-nos els cintells triomfalistes i els noticiaris buits de contingut. Cada vegada depenem menys de la papilla mastegada i ideologitzada dels telediaris. Conec centenars de persones al meu voltant que no sintonitzen Cubavisión i la resta dels canals nacionals desde fa mesos. Només miren la tele proscrita.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">La pantalla d'un Nokia o un Motorola, la brillant superfície d'un Cd o el minúscul cos d'una memòria flash, fan</div><div style="text-align: justify;">La pantalla de un Nokia o un Motorola, la brillante superficie de un Cd o el minúsculo cuerpecito de una memoria flash, fan bocins la nostra desinformació. A l'altre costat d'aquest vel d'omissions i falsetats -creat durant dècades- hi ha una extensió desconeguda i nova, que ens espanta i ens atrau.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">*Departament d'Orientació Revolucionària del Comité Central que determina la política informativa de tots els mitjans del país. </div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1145921859127722302.post-6693602682623284792010-01-31T01:34:00.000-08:002010-01-31T01:34:49.744-08:00Molt més atemorits que jo<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEOkUCLL5sVBk2RH93R71MZtRzWftG3nyWPPGInP0J7CSxaJ4qPjgFTpjOaJQZ5PPswHYOzn1-zYRtUW9DKg-qQ_gz7YN-RFFgumtiHemQYo2Btb0jHNQ-7IL9i8_jWz9SSezH8TG4NGxG/s1600-h/tren.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEOkUCLL5sVBk2RH93R71MZtRzWftG3nyWPPGInP0J7CSxaJ4qPjgFTpjOaJQZ5PPswHYOzn1-zYRtUW9DKg-qQ_gz7YN-RFFgumtiHemQYo2Btb0jHNQ-7IL9i8_jWz9SSezH8TG4NGxG/s320/tren.jpg" /></a></div><div style="text-align: justify;">El divendres va complicar-se des del principi, no ho nego. Al matí ens va faltar Claudio, professor de fotografia a l'Academia Blogger, perquè un agent -que a penes li va motrar un deslluït carnet amb les sigles DSE- se'l va emportar detingut. A casa nostra, després de les classes, vam fer una petita festa per a celebrar el primer aniversari de <a href="http://vocescubanas.com/" onclick="javascript:pageTracker._trackPageview('/outbound/article/vocescubanas.com');" target="_blank">Voces Cubanas</a>, que ja exhibeix 26 espais personals en un temps tant curt de vida. Recordo que enmig de les abraçades i les rialles algú em va dir que em cuidés. “En un sistema aixió no hiha manera de protegir-se davat dels atacs de l'Estat", li vaig dir, en un intent per espantar la meva pròpia por.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Al voltant de les sis de la tarda, anávema una reunió familiar. La meva germana li va regalar fa 36 anys -pel dia del ferroviari- el seu primer plor de bebè al meu pare, enmig de la matinada. Fins i tot Teo, amb la seva adolescència reàcia a participar en activitats de "vells", va acceptar acompanyar-nos. Allà ens esperava el típic aniversari de fotos, espelmes per apagar i "Felicitats Yunia en el teu dia, que ho passis amb sana alegria...". Només que diversos ulls que controlaven tenien un altre pla per a nosaltres. Enmig de l'avinguda Boyeros, a escassos metres del MINFAR i de la oficina de Raúl Castro, tres cotxes van aturar el miserable Lada que havíem agafat en una cantonada. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">"Ni se't passi pel cap passar pel carrer 23, Yoani, perquè la Unió de Joves Comunistes està fent allí una activitat", van cridar uns homes que van baixar d'un Geely de fabricacó xinesa que em va evocar un fort dolor a la zona lumbar. Quelcom similar vaig viure el passat novembre i avui no permetria que m'introduïssin en un altre auto de cap -aquesta vegada- al costat del meu fill. Un home enorme va baixa del vehicle i va començar a repetir les seves amenaces. "¿Com et dius?" va ser la <strike>resposta</strike> pregunta que mai va tenir el valor de respondre a Reinaldo. De l'espigat cos de Teo va brotar una frase irònica: "No diu el seu nom perquè és un covard". Pitjor encara, Teo, pitjor encara, no diu el seu nom perquè no es reconeix com a individu sinó que és un simple portaveu d'un altres de més a dalt. Una càmara profesional filmava cada gest nostre, esperant una postura agressiva, una frase vulgar, un excés d'ira. La injecció de terror va ser breu, l'aniversari ens va deixar un gust amarg.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">¿Com podem sortir il·lesos de tot això? ¿De quina manera un ciutadà pot protegir-se d'un Estat que té la policia, els tribunals, les brigades de resposta ràpida, els mitjans de difusió, la capacitat de difamar i mentir, el poder linxar-lo socialment i convertir-lo en un derrotat demanant perdó? ¿A què li tenen tanta por? ¿Què esperaven que passés avui al carrer 23 que van detenir a diversos bloggers? Sento un terror que gairebé no em deixa teclejar, però vull dir-los a aquests que avui m'han amenaçat junt amb la meva família, que quan un arriba a cert grau de pànic ja li és igual una dosis major. No pararé d'escriure, ni de twittejar; no tinc plans de tancar el meu blog, no abandonaré la pràctica de pensar pel meu propi cap i -sobretot- no deixaré de creure que ells estan molt més atemorits que jo.</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1145921859127722302.post-8012021327646697782010-01-29T00:03:00.000-08:002010-01-29T00:03:20.914-08:00La Nació i la Nació<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnRY6dvgcm4fig1D0c1t4IIMhO-U3XY-9G3ZXDqH7-aUP0mFdglggqxTWlqkrnIyRaKlaNl2LsEwpXr5VI6FZxEkaUTWMGPaFC9dN38_VBQ7DHHotC5n0vqEVddXAkEDWmVN3n_uG68UQA/s1600-h/amaury.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnRY6dvgcm4fig1D0c1t4IIMhO-U3XY-9G3ZXDqH7-aUP0mFdglggqxTWlqkrnIyRaKlaNl2LsEwpXr5VI6FZxEkaUTWMGPaFC9dN38_VBQ7DHHotC5n0vqEVddXAkEDWmVN3n_uG68UQA/s320/amaury.jpg" /></a></div><div style="text-align: justify;"> Fa molt temps que la nostra identitat va deixar d'estar continguda en una Illa. L'acte de néixer i créixer en aquest territori allargat ja no és l'element principal per a portar la seva nacionalitat. Som un poble desperdigat entre els cinc continents, com si ens hagués atomitzat sobre el llenç del mapamundi la mà erràtica de les necessitats econòmiques i de la falta de llibertat. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Sé el que se sent. Sé el dur que és anar a un consulat cubà en un país qualsevol i que et demanin una firma per a la llibertat de cinc agents del Ministeri de l'Interior -presos als Estats Units- però no et pregunten, ni tan sols, si poden ajudar-te en alguna cosa. He escoltat a una jove plorar en una embaixada a Europa mentre un funcionari li repeteix que no pot retornar al seu propi país per haver excedit els onze mesos de permís de sortida. També he estat testimoni de l'altra part. De la negativa rebuda per molts que aquí sol·liciten la tarja blanca per a pujar a un avió i saltar-se la insularitat. Les limitacions per a vitjar se'ns han tornat rutina i alguns han arribat a creure que ha de ser així, perquè conèixer altres llocs és una prebenda que ens donen, una prerrogativa que ens otorguen.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Aquests pocs que decideixen qui entra o surt d'aquest arxipèlag han escollit als participants de <a href="http://www.nacionyemigracion.com/inicio.html">la trobada La Nació i la Emigració</a> que té lloc des d'avui al Palau de les Convencions. He llegit els punts a debatre durant aquests dos dies i no crec que representin les preocupacions i demandes de la majoria dels emigrats cubans. Salta a la vista que no s'inclou l'exigència de posar fi a les confiscacions de propietats pels que s'instal·len en un altre país, ni es menciona la necessitat de tornar-li el dret de vot als exiliats. Ni tan sols trobo, en l'agenda a tractar, l'anunci del fi de les limitacions que tenen molts d'ells per a ingressar o radicar-se al seu propi territori.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">La part dels que vivim a l'Illa tampoco està representada en tota la seva pluralitat i els seus matisos, sinó que té el segell de l'oficial i l'acartronament d'allò dirigit. Ambdues mostres -la de dins i la de fora- estan escapçades i filtrades per a evitar que La Nació i la Emigració acabi per convertir-se en un passi de llista de les atrocitats migratòries que patim. Més que reclamacions i crítiques, les autoritats que van organitzar la trobada volen escoltar en l'enorme sala -on acostuma a reunir-se el Parlament- el so estreptiós dels aplaudiments.</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1145921859127722302.post-90402852229199645052010-01-24T13:38:00.000-08:002010-01-24T13:38:27.895-08:00Les reparacions<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUcv4JyQEH_4Ex3uWFIHW2H5N7t9tOxP7q2V9KE1UuUqiPYuLNS9zgRaBgQ-uD0s_Vjcq36JzKfjwwVKk5m6_FWIXi0A5NDnPY66wUH9Q_kwCOn-8U4cVq7K7WuQWEiiCcc_TgiFoJjAlj/s1600-h/safe_image.php.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUcv4JyQEH_4Ex3uWFIHW2H5N7t9tOxP7q2V9KE1UuUqiPYuLNS9zgRaBgQ-uD0s_Vjcq36JzKfjwwVKk5m6_FWIXi0A5NDnPY66wUH9Q_kwCOn-8U4cVq7K7WuQWEiiCcc_TgiFoJjAlj/s320/safe_image.php.jpg" /></a><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div>La vida domèstica imposa ingrates obligacions. L'aixeta de l'aigüera goteja, la làmpada de la sala no s'encén, el clavó de la porta té dificultats i un mal dia, ¡horror! es trenca el refrigerador. Esgarrifats comprovem que el congelador comença a gotejar i que ha cessat el típic brunzit de la màquina. Una tragèdia d'aquesta envergadura va viure un conegut nostre la setmana passada.<br />
<br />
Aviat pel matí va telefonar a la Unitat de Recuperacions Domèstiques més propera, però no responien o sonava el to ocupat. Va decidir anar fins allí i a la recepció una noia poia meticulosament les seves ungles. Apesarat li va explicar la història del seu electrodomèstic i va descriure els símptomes. Fins i tot va estar a punt d'aventurar un diagnòstic, però en aquell moment ella el va interrompre anunciant-li que segurament es tracta del timer i al magatzem no tenien aquesta peça de recanvi. Li va aclarir que el taller tenia una llista d'espera que es perllongava un parell de mesos. Com home intel·ligent, amb experiència de la vida, el necessitat client li va formular la pregunta correcta en el to adequat: “¿I això no pot resoldre's d'una altra manera? La dona va deixar la seva tasca de <em>manicure </em>i va cridar a crits a un mecànic.<br />
<br />
Després d'acordar el preu, tots van quedar satisfets. Al migdia, el refrigerador havia tornat a funcionar i el tècnic tornava a casa amb el equivalen a gairebé dos mesos del seu sou. Aquesta nit, el meu conegut, que és barman en un hotel cinc estrelles, va portar a la feina diverses ampolles de rom comprades al mercat negre. Amb elles va despachar els primers mojitos i les agradoses pinyes colades que els turistes van beure. No sospitaven ells que estaven ajudant així a reomplir el forat deixat per la reparació del refrigerador, l'enorme esvoranc que havia sofert el pressupost del barman.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1145921859127722302.post-85678893751929648932010-01-22T14:24:00.000-08:002010-01-22T14:47:19.136-08:00El 'corralito'<div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIrl0YMfOItwEvaZvEY085-ZRyUyCz1Ci2yuhub_pDs0H8QX5TAascYfNzEiv25_Fz5RZJ9FhOfsleb1-4orMzPcOHFPb21yo_IQierUnuH2iPf8UHclOD4uKWhTmG6OZl_zJGzYRqmLCg/s1600-h/obra_ailer_gonzalez.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIrl0YMfOItwEvaZvEY085-ZRyUyCz1Ci2yuhub_pDs0H8QX5TAascYfNzEiv25_Fz5RZJ9FhOfsleb1-4orMzPcOHFPb21yo_IQierUnuH2iPf8UHclOD4uKWhTmG6OZl_zJGzYRqmLCg/s320/obra_ailer_gonzalez.jpg" /></a><br />
</div><br />
Cada nit, al cabaret d'un luxós hotel un empresari europeu va de taula en taula fent una comanda insòlita. S'aproxima als comensals i els explica que quan arribi el compte li deixin pagar, amb aquests tiquets de colors que porta a la butxaca. A canvi, ells li donaran l'import en pesos convertibles, que després podrà convertir en dòlars o euros per a emportar-se'ls ben lluny. Aquest home és una víctima del 'corralito' financer que impedeix a nombrosos inversors foranis treure els seus guanys del territori nacional. Perquè no es desesperin del tot, les autoritats cubanes els permeten consumir per tota la Illa, pagant amb paperets sense cap valor real.<br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">El drama dels fons congelats toca avui a nombrosos negociants que van afanyar-se a entrar al nostre escenari econòmic amb l'aprovació de la llei d'inversions estrangeres el 1995. Disfrutaven del privilegi de gestionar una firma, condició totalmente vetada als que hem nascut aquí. Venien a ser la nova classe empresarial en un país on l'Ofensiva Revolucionària de 1968 havia confiscat fins i tot les butaques dels enllustradors. La quantiosa plusvalía que aconseguien treure els convertia en un objectiu molt atractiu per a les 'jineteras', les cases de lloguer i els membres de la seguretat de l'Estat. A molts d'ells se'ls veia en els restaurants més cars escollint suculents menús i acompanyats de dones molt joves. Uns altres, una minoria, lliuraven regals addicionals als seus empleats per a compensar els sous baixos en pesos cubans que els pagava l'empresa empleadora de l'Estat.<br />
<br />
</div><div style="text-align: justify;">Aquests representants d'una "avançada corporativa" estaven disposats a perdre una mica de capital sempre i quan poguessin ubicar-se -desde ja- a l'escenari que algun dia seria com un pastís tallat a trossos. No obstant això, els que fan signar contractes i van compartir amb ells el champany, després d'un acord, els consideraven només un mal necessari i provisional, una desviació que s'erradicaria un cop acabat el Període Especial. Després de tantes garanties promeses, fa uns mesos els han ensenyat les arques buides, mentre els repteixen "no podem pagar-los". De sobte, aquests empresaris han començat a sentir la impotència i el crit -trabat a la meitat de la gola- amb què carreguem cada dia els cubans. Encara, malgrat tot, no estan tan desprotegits com nosaltres davant la depredació de l'Estat: un passaport d'un altre lloc els permet anar-se'n en avió i oblidar-se de tot.<br />
</div>Unknownnoreply@blogger.com0